Effects of a physical activity and dietary education intervention in a population with type 2 diabetes mellitus
Year: 2010
Type: dissertation
Abstract: Antecedents: la diabetis tipus 2 és cada vegada més freqüent en la població general. L'activitat física adequada i els hàbits alimentaris són les pedres angulars per al tractament de la diabetis i per tant els programes d'intervenció de millora de l'estil de vida poden ser de valor, però l'impacte d'aquests programes necessita més estudi. Mètodes: 43 persones diagnosticades amb diabetis tipus 2 van ser assignades a un grup de control (12 homes i 12 dones, 68,9 ± 11,3 rang 46-84 anys) i altre grup a una intervenció (6 homes i 13 dones, 69,5 ± 8,9 rang 52-81 anys), en funció de la seva voluntat. El grup d'intervenció va rebre un programa d'estil de vida incloent classes d'activitat física i d'assessorament dietètic per a un període de 9 mesos. El grup control va rebre l'atenció habitual. Van ser avaluats els canvis en els hàbits d'activitat física i alimentaris i les seves conseqüències en les variables biològiques (pes, composició corporal, pressió arterial, perfil lipídic, HbA1c i glucèmia), de fitness (força física, resistència aeròbica, flexibilitat i agilitat), psicològiques (Profile of Mood States) i econòmiques (despeses individuals i els de l´Estat en referència als medicaments). Resultats: Els participants del grup d'intervenció tendeixen a augmentar la seva activitat física en general (p = 0,020), i a adoptar millors patrons en la dieta (p = 0,050). No obstant això, els canvis en l'estil de vida van ser lleus: l'increment de l'activitat física general fora del programa va ser no significatiu i els canvis en la conducta alimentària no van ser suficients per a, de forma significativa, modificar el percentatge de participants que complien les recomanacions dietètiques per a la població portuguesa. Canvis significatius van ser trobats en la força de l'extremitat inferior (p = 0,014), de les extremitats superiors (p = 0,001), la resistència aeròbica (p = 0,001) i la flexibilitat de les extremitats superiors (p = 0,040). Per altra banda, no es van trobar canvis significatius en la composició corporal, pressió arterial, perfil lipídic, o el control glucèmic. El perfil dels estats d'ànim va mostrar una disminució significativa en el factor fatiga-inèrcia (p=0,002). Les despeses de la medicació va incrementar substancialment per a l'Estat (p = 0,028) però no per als individus. Conclusions: Els subjectes sotmesos al programa d'intervenció de millora de l'estil de vida van obtenir un èxit moderat en relació al canvi de comportament, però no suficient per a obtenir un impacte significatiu en la majoria de les variables clíniques i biològiques. Gràcies al programa de fitness van millorar i la fatiga percebuda es va reduir. Els nostres resultats suggereixen que per a ser més efectius, la intervenció ha de començar tan ràpid com sigui possible, ja que la seva implementació en persones grans resulta més complicada. Això permetria una resposta major al programa i una implicació en l'activitat física més intensa.
Authors: H Romero, Felix Cunha
Language: Portuguese
Topic: Physical Activity and Health
Field: Medicine
Domain: Health Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W10339305