Work

ONGs, entre el descrèdit i la confiança. Reflexions al voltant de les dimensions de legimitat del Tercer Sector

Year: 2009
Type: article
Abstract: IntroduccióEl segle passat va ser testimoni de l'extraordinari esclat del Tercer Sector, composat per organitzacions que duen a terme una àmplia varietat d'activitats amb finalitats voluntàries i no lucratives.En el marc d'un entorn canviant i complex, el Tercer Sector, junt amb les administracions públiques i el món empresarial, constitueixen els eixos fonamentals de les societats democràtiques d'avui.Tant en el context de les administracions públiques com en el de les empreses, la concepció sobre responsabilitat social ha anat definint-se en els últims anys a l'hora que les teories que enforteixen els seus diversos models organitzacionals estan sent implementades en ambdós sectors.Al Tercer Sector, no obstant això, encara queda per definir una projecció sòlida en matèria de responsabilitat social.Un dels reptes que el sector haurà d'afrontar en aquest context serà, sens dubte, la reformulació i la reafirmació de les missions i els principis que han de regir el seu modus operandi.Encara avui dia el públic en general tendeix a reconèixer l'alt nivell de legitimitat que comunament diferencia les organitzacions del Tercer Sector de les agències governamentals i de les empreses privades.Tanmateix, els temps actuals han revelat que el Tercer Sector, representat essencialment per organitzacions no governamentals (ONGs), s'enfronta a una problemàtica ètica preocupant.Les ONGs són criticades per l'incompliment dels seus objectius originals, per no retre comptes als seus diversos stakeholders 1 , per l'absència de democràcia interna, per la ineficiència respecte dels processos que empren i els resultats 47-89 Comprendre X -2008/1-2 1.El terme stakeholder és un neologisme anglosaxó que pot traduir-se al català com "grup d'interès", denominació majoritàriament en desús en favor de la forma anglesa.Aquest concepte té el seu origen en l'àmbit de les organitzacions empresarials.En l'actualitat, la definició de FREEMAN ("Strategic management.A stakeholder approach", Toronto: Pitman, 1984, p. 24) s'ha convertit en clàssica dins de la literatura afí: "qualsevol grup o individu que pot afectar o ser afectat per l'assoliment dels objectius de l'empresa".Comprendre XI -2009/1 I. El nivell de participació de la gent dins d'una organització, referent a la seva manera d'involucrar-se en aquesta, que pot donar-se de tres formes diferents: alienada, calculadora o moral.II.Les relacions de poder existents entre qui l'exerceix i aquells sobre qui el poder és exercit, que també pot adoptar tres formes diferents: coercitiva, remunerativa o normativa.Si bé aquestes formes organitzatives no es restringeixen en la seva totalitat a algun tipus específic d'organització, aquesta línia de raonament indica que sempre hi haurà alguna forma que tendeixi a ser dominant (en relació amb cada una d'ambdues instàncies) depenent de l'organització en qüestió.En aquest sentit, les organitzacions del Tercer Sector es caracteritzen per un nivell de participació que s'aproxima al moral, que definit com a "...high-intensity involvement, such as a devoted party member or parishioner in church, and followers and leaders insocial organizations", i a una relació de poder de tipus normativa, "...based on the manipulation of symbolic rewards and deprivations, the use of the power of persuasion, and on appeals to shared values and idealism" 4 .Sobre aquesta base podem deduir que tant el compromís, com les accions guiades pels valors, són els criteris que més encertadament determinen el modus operandi de les organitzacions que componen el Tercer Sector.Resulta summament important posar èmfasi en ambdós criteris ja que descriuen explícitament el fonament d'aquest tipus d'organitzacions en relació al que pròpiament són; és a dir, pel que es caracteritzen i diferencien en referència a la manera d'actuar dels governs i de les empreses.El segon marc conceptual que va donar origen al concepte de Tercer Sector es remunta a una línia de raonament de la història de les organitzacions activistes 5 .En aquest, Levitt es fixa en l'activisme social (social activism) que lluitava per una societat més participativa i compromesa.D'aquest moviment van sorgir noves organitzacions que tenien l'objectiu d'institucionalitzar-lo i d'ocupar-se de la problemàtica social que no estava sent atesa pels sectors públic i privat d'aquells temps.D'aquesta manera, Levitt ofereix una definició clara i senzilla de 'Tercer Sector', que inclou el camp d'acció en el qual es desenvolupa: 4. D. LEWIS, The Mana-gement…, op.cit., p. 57. 5. T. LEVITT, The third sector: New tactics for a responsive society,
Language: Catalan
Open Access status: green
OpenAlex ID: W144248903
FWCI:
Cites: 27
Cited by:
Related to: 9