Year: 2006
Type: article
Abstract: Un dels principals problemes a resoldre en la investigació arqueometal•lúrgica és la qüestió de la procedència del metall amb el qual estan elaborats els objectes i la determinació dels tallers i les rutes de comercialització i distribució de les primeres matèries i dels productes metàl•lics.Els primers estudis basats en tècniques d'anàlisi elemental intentaven trobar resposta a aquesta pregunta a partir de la diferent presència d'elements minoritaris (1-0,1%) i traces (< 0,1%) en els metalls i aliatges.Així, els grans corpus d'anàlisis iniciades a partir de la dècada dels anys trenta del segle XX, i desenvolupades durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta, tenien com a objectiu determinar aquests mecanismes de distribució, concebuts, a més, sota les premisses de l'arqueologia difusionista (MON-TERO, 2002: 58).No obstant això, les expectatives s'anaren frustrant a mesura que augmentava el volum d'informació disponible i la discriminació d'àrees es feia inviable pel que fa a la fiabilitat per la presència d'impureses similars en zones geogràficament distintes i en períodes cronològics diferents.A més, els estudis tecnològics i experimentals realitzats als anys setanta confirmaven les transformacions que la composició química d'un metall sofria, des del seu origen mineral, en els processos de reducció i tractaments posteriors als quals podia veure's sotmès.D'aquesta manera, els estudis de composició van quedar descartats de manera general per a analitzar i discriminar la procedència dels metalls, encara que a una escala local o regional puguin aportar en alguns casos dades d'interès sobre les característiques de les produccions metal•lúrgiques (MONTERO, 1998).Les esperances per a afrontar amb èxit el tema de la procedència del metall van recaure, llavors, en les anàlisis d'isòtops de plom.Els principis en els quals es basen i les tècniques d'anàlisi havien estat desenvolupades inicialment per a l'estudi de les formacions geològiques minerals des de la dècada dels anys trenta del segle XX.No obstant això, no és fins a principis de la dècada dels anys seixanta que Robert H. Brill es planteja la possibilitat de la seva aplicació en material arqueològic.Entre 1963 i 1965 es van realitzar les primeres mesures sobre objectes de plom al Departament de Química del Laboratori Nacional de Brookhaven (EUA), dintre un projecte destinat a confirmar la viabilitat de discriminació de la procedència del plom (BRILL I WAMPLER, 1967).Entre els primers materials estudiats també hi havia alguns vidres i vidriats de ceràmica, materials en els quals el plom és part fonamental.L'espectre de metalls susceptibles d'estudi per isòtops de plom es va anar ampliant inicialment a monedes tant de bronze com de plata (BRILL I SHIELDS, 1972), per a acabar d'englobar tota la metal•lúrgia de base coure.De moment ha quedat al marge d'aquests estudis l'or, i en el cas del ferro existeixen problemes específics que han fet que fins al moment la seva aplicació no tingui resultats satisfactoris de discriminació a escala general (SCHWAB [et al.], 2006).Des de finals de la dècada dels anys setanta del segle XX, Noel Gale comença la seva utilitza-
Language: Catalan
Subfield: Archeology
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1513494904