Year: 1994
Type: article
Abstract: En aquest assaig tractare dos problemes: I'cvolucio de les diferencies genctiques que existeixen entre els homes, i I'evoluciO de les diferencies Iin.zuistiques.La rao per parlar de dos camps tan diterents es I'existencia d'una relacio entre amhdds processor.i que Cl scu cstudi parallel pot ser util per entendre Cant I'un coin I'altre.No cal convencer ningu que existeixen diferencies hereditarics entre els diversos grups ethics humans: les variations de color de Ia pell, clefs ells.dels cabells, de fesomia i de constituci6 son prou manifestes.Serveixen per definir les rure.s,Lin mot que no ni'agrada pei-qLl&, per unit handa, es curull d'emocions negatives, d'histories d'intolerancia.incomprensio i violencia, i per I'altra perquc hi ha grans di-I'icultats cientifiques per definir Ia rata, o una rata, de forma rigorosa.Hi ha massy pohlacions mixies, amh grans infinits de mescla, i d'origen obscur o complex.Els caracters convencionals, visibles a Lill nu, no son necessariament hereditaris o no ho son de forma completa, i no en concixem el mecanisme de transmissio 0 d'evolucio.A mes, una classificacio en races sense Lin cstudi evolutiu no to Lin interes cientific real, i ni tan cols Lin de practic.Mitjancant la genetica hem tin^gut la possihilitat d'estudiar, en milers de pohlacions, cents de caracters el mecanisme hereditari dels quals es perfectament conegut.i en aquest cas tamhees troben diferencies que.alortunadament, son facilment quantificahles i a partir de les quals podcm reconstruir una historia coherent.Ens queda Ia dificultat, tanmateix, d'establir criteris que permetin definir una rata.L'aprofundiment de l'analisi purament taxonomica ha portal a la conclusi6 que qualsevol classificacici es arbitraria, perquc el proces de divergencia es tan complex, i ha estat seguit per transformations tan notables degudes a migrations successives i altres esdeveniments pot coneguts, que nomes podcm tra4ar links aproximatives, i tan sots arnh I'objectiu d'ajudar-nos a reconstruir una historia complicada.Val la pena recordar que Charles Darwin, de qui coda dia es va dcscobrint la seva extraordinitria intuYcio, ja havia arribat a la mateixa conclusio fa mes de cent anys.Tanmateix, podcm obtenir una important simplificacio limitant-nos a estudiar les pohlacions anomenades aborfgens, que ja at principi de I'epoca dels grans descobriments geografics del Renaixement ocupaven lcs regions u L l.. (.11:1Lt l.^/ )R/\ on encara viuen avui.En general, les poblacions aborigens tenen una historia menys complexa, essent, en mitjana, menys mesclades que aquelles que han migrat recentment.Fa mes de deu ant's, amb els companys Paolo Menozzi, professor d'ecologia a Parma, i Alberto Piazza, professor de genetica humana a Tori, vain comencar a recollir les dades existents en una vastissima bibliografia sobre els caracters hereditaris estudiats en aquestes pohlacions durant cis ultims cinquanta anys.Hi ha una notable riquesa de dades: hem recollit prop de 30.000 mostres estudiades en 1.800 poblacions aborigens diverses, per a mes d'un centenar de gens.Malauradament, les dades son incompletes, i els gens estudiats no sempre son els mateixos, per lit qual cosy vain haver de desenvolupar metodes estadistics especials que ens han permes resoldre els problemes practics provocats per aquest fet.Hem produ'it molts mapes geografics de les frequencies en que es troben en el mon les diverses formes d'un gen.Per donar un exemple concret, prenem el sistema de grups sanguinis ABO, per al qual hi ha el nombre maxim de dades.Un dels nostres mapes n rostra la frequencia percentual en les poblacions locals de la forma A (i un altre la del subtipus A I ), i altres la de les formes B i 0. Tots s'han tracat indicant les corbes d'igual frequencia genica, que es presenta coin I'altitud en un mapa geografic (corbes isogeniques).La construcci6 de les corbes isogeniqucs s'ha fet amb ordinador, per tal d' assegurar I'objectivitat del procedinient, i hem utilitzat la gran quantitat de dades existents per molts gens diferents per sintetitzar un paisatge genetic utilitzant lit informacio de tots els gens.Un metode estadistic anomenat components principals permet aquesta sintesi, encara que obliga a fer diversos mapes diferents i independents per aprofitar al maxim la in-fornrtci6 original.Els matematics i els fisics podran reconeixeren eI metode I'us dels vectors propis de lit matriu de les dades originals, constitu'ida per les frequencies dels diversos gens en les molter poblacions estudiades.Vain introduir aquesta reconstrucci6 dels paisatges 'ii
Author: Luigi Luca Cavalli-Sforza
Language: Catalan
Subfield: Genetics
Domain: Life Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1532336458