Year: 1998
Type: article
Abstract: En diversos estudis anteriors he ressaltat com, a Europa, l'arqueologia es va professionalitzar en els segles XIX i xx com a disciplina científica gracies a la seva implicació en el procés nacionalista 1 de construcció d'una histbria per a la nació ( D W -ANDREU i CHAMPION 1996.Per al cas d'Espanya vegeu D~Az-ANDREU 1994, 1995, 1996, 1998, D~z-ANDREU i MORA 1995).Fora del vell continent, com mostraré amb amplitud més endavant en aquest treball, en l'estudi del passat l'arqueologia i I'antropologia es fusionaren en gran manera i ambdues es caracteritzaren per una notable cirrega política en el marc del que Bruce Trigger (1984) ha denominat les arqueologies colonial i imperialista (vegeu, per a l'antropologia, CLI-FFORD i MARCUS 1986, SCOTT 1992).No és casualitat que fins als anys setanta i vuitanta els únics que feien arqueologia en aquells paysos fossin gairebé exclusivament especialistes europeus, d'origen o d'ascendkncia.Els antropblegs eren els portaveus de la ccveu silenciosa)) del I' ccaltreu (JO-HANNSEN 1992: 74), així com els arqueblegs eren els encarregats de crear una narració vdlida del seu passat.En aquest context l'arqueologia utilitzi el positivisme com un mitja d'imposar l'hegemonia occidental, desautoritzant les versions alternatives del passat indígena com un conjunt de falsedats, ideologies equivocades o agendes polítiques (HILL 1992: 810).La creixent politització de les comunitats indígenes en els darrers anys ha suposat, no obstant aixb, el sorgiment de la controvkrsia sobre qui té dret a l'estudi del passat.El debat s'ha centrat, per una banda, en la petició per part dels indígenes de controlar el dret a l'estudi de la seva prbpia cultu-ra i de les dels seus avantpassats (percebuts o reals), el que comporta fins i tot la possibilitat de prohibir l'excavació o l'analisi de restes arqueolbgiques i, per l'altra, I'exigtncia de devolució de les restes materials i humanes que, guardades en museus, reclamen com a seves.La reacció de l'acadtmia ha estat diversa: de bon principi molts no han acollit bé les propostes argumentant que representen una interfertncia amb la llibertat acadtmica i una obstaculització de l'accés a dades essencials per al treball arqueolbgic (HUBERT 1989).Altres, entre els quals es troben Robert Layton i Peter Ucko -i autors com els que escriuen en els llibres coordinats pel primer (LAYTON (ed.) 1989a, 1989b)-, han recolzat les demandes.La meva intenció en aquest assaig es oferir una discussió sobre I'origen i les causes que han provocat aquest debat i reflexionar sobre les implicacions que presenten les possibles solucions.Per últim apuntaré les conseqütncies que el reconeixement del dret de cada comunitat al seu passat hauria de tenir per a I'arqueologia a Europa i Espanya. Ossos &infidels i objectesexhttis a Occident: un barem de Id intransigncia racia4 religiosa i cien t g c a occidental?Els museus, els laboratoris i les col~leccions de departaments universitaris de tot el món són plens a vessar de restes humanes i objectes -de vegades literalment arrancats-de les comunitats indige-1.El títol de I'article respon a un joc de paraules molt personal ja que fa relaci6 a un altre assaig meu escrit recentment titulat Nacionalisme y arqueologia: del viejo al nuevo munab (D~Az-ANDREU 1997).Amb I'expressi6 enou m6nv em refereixo aquí no únicament a America, com en aquell cas, sin6 a totes les terres colonitzades.O COTA ZERO n. 14, 1998.Vic, p.
Author: Margarita Díaz‐Andreu
Language: Catalan
Subfield: Cultural Studies
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1546782764