Work

Triptasa: funció biològica i valor semiològic de la seva concentració en diferents líquids biològics

Year: 2011
Type: article
Abstract: IntroduccióEls mastòcits són cèl•lules d'origen hematopoètic que es troben en pràcticament tots els teixits.Participen en la defensa enfront dels paràsits i tenen un paper fonamental en la patogènesi de les malalties per hipersensibilitat immediata i en la mastocitosi.Responen a senyals de la immunitat innata o adaptativa alliberant diversos mediadors amb activitat farmacològica que inclouen histamina, proteases, heparina, factor activador de plaquetes, leucotriens, prostaglandines, bradicinines i diverses citocines i quimiocines.Entre les proteases que produeixen els mastòcits, la més abundant és la triptasa.En aquest article es fa una revisió de les diferents triptases humanes descrites fins al moment, les seves característiques, la seva acció biològica i el seu paper tant en la resposta immunitària enfront dels patògens com en el procés patogènic de les malalties derivades de l'activació dels mastòcits.També es fa una revisió dels sistemes de mesura disponibles per a la mesura de la seva concentració en els fluids biològics i el seu valor semiològic. Acció biològica de la triptasaLa triptasa (EC 3.4.21.59) és un enzim que catalitza l'escissió dels enllaços de l'arginina i la lisina amb la resta d'aminoàcids, però menys específicament que la tripsina.Té quatre isoenzims: l'α-triptasa (αI i αII), la β-triptasa (βI, βII i βIII), la γ-triptasa i la δ-triptasa, codificats per diferents gens localitzats en un clúster en el braç curt del cromosoma 16 (1, 2).Les sintetitzen els mastòcits i en menor mesura els basòfils.La triptasa va ser purificada per primera vegada a l'any 1981 per Schwartz LB et al. a partir de preparacions de cèl•lules pulmonars humanes enriquides en mastòcits, en els quals es va estimar que l'enzim era la proteïna més abundant dels grànuls de secreció i que constituïa al voltant del 23 % del total de proteïnes dels mastòcits (3).La quantitat de triptasa sintetitzada en els basòfils és molt menor: inferior al 1 % de la quantitat produïda en els mastòcits (4).α-triptasa El proenzim de l'α-triptasa (α-protriptasa) presenta una mutació que impossibilita la seva autocatàlisi a αpro'triptasa, impedint la seva evolució a la forma madura i el seu emmagatzematge en els grànuls de secreció (4).És per tant alliberada de forma constitutiva al plasma i constitueix, juntament amb la β-triptasa, la triptasa més abundant en circulació.Atès que no és secretada amb la desgranulació dels mastòcits, la concentració d'α-triptasa en el plasma dona compte de la càrrega mastocitària de l'individu.A més de la mutació que impedeix la seva autocatàlisi, posseeix una altra que altera el seu lloc actiu, disminuint molt la seva activitat catalítica (17, 18).No és clar si existeix un mecanisme extracel•lular alternatiu per activar aquest proenzim secretat però, àdhuc existint, donat el seu defecte catalític, la forma madura d'α-triptasa tindria poca activitat peptidolítica.Si l'activitat catalítica és tan important per a la seva funció com l'és per a la majoria de les proteases, podem esperar que l'α-triptasa tingui una limitada funció biològica i menor "potencial" inflamatori que la β-triptasa.S'ha descrit que el 45 % dels individus caucasians manquen del gen de l'α-triptasa, presentant per tant deficiència d'α-triptasa.No obstant això, aquests no tenen menor concentració de triptasa en el plasma en relació als individus que porten el gen, ja que sintetitzen major quantitat de β-triptasa, que és In vitro veritas 2011; 12:79-90
Language: Catalan
Subfield: Immunology
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1549060248
FWCI:
Cites: 58
Cited by:
Related to: 10