Year: 2006
Type: article
Abstract: Normalment el midrash ha estat considerat com una peculiaritat jueva i més concretament rabínica.No fa gaires anys es començà a parlar de la seva presència en la Bíblia hebrea, i més recentment també de la presència en el Nou Testament.Actualment es veu més clar que la qüestió de la natura del midrash ha de ser plantejada en un context més ample de la interpretació de la Bíblia per la Bíblia, amb el rerefons del procés canònic.Alguns dels aspectes que es fan observar a propòsit del midrash es poden aplicar a la literatura apòcrifa, 1 resultat d'un procés de creixement dels textos bíblics. El concepte clàssic de midrashGeneralment el terme «midrash» és vinculat pels estudiosos amb el judaisme rabínic, i pràcticament només amb aquest. 2 1. Cf. F. Raurell, El Testament de Job, Barcelona, 2005, pp.11-14.2. Cf., per exemple, les següents descripcions: H. Lesêtre, «Midrash», en Dictionnaire de la Bible, Paris, IV, 1908, col.1077: «commentaire rabinique du texte de la Sainte Ecriture»; J.L. McKenzie, «Midrash», en Dictionary of the Bible, London -Dublin, 1905, p. 574: «A type of writing based on a distinctive rabbinic use of the OT [...] In rabbinic literature midrash means the study of the sacred text in general, but more particularly a commentary or an explanation of a homilietic character»; B.J. Alfrink, «Midras ˇ», en Serafín de Ausejo (ed.), Diccionario de la Biblia, Barcelona, 1963: ed.1246: «Explicación edificante de la Sagrada Escritura hecha por los rabinos»; també lliga estretament el midrash amb el rabinisme K. Hauby, «Midrash», Catholicisme 9 (1982) 124-128: «Dans la conception de la tradition rabbinique, le Midrash fait partie de la Torah orale que Moïse aurait reçue par Dieu, sur le Sinaï, en même temps que la Torah écrite [...] La même tradition fait remonter les débuts du Midrash à l'époque d'Esdras.En tant que méthode le midrash n'est d'ailleurs pas limité au seul milieu palestinien.Il est caractéristique pour la manière de raisonner de la période intertestamentaire et on le trouve partout oú, d'une façon ou d'une autre, on considère la Bible comme un document inspiré: dans les Targums, les Apocryphes, les Pseudépigraphes, chez Philon, les écrivans hellénistiques, dans le Nouveau Testament» (col.125).Però els estudiosos jueus, més familiaritzats amb les fonts rabíniques que els exegetes cristians, defineixen el midrash d'una manera més matisada, per bé que considerant-lo sempre com quelcom rabínic.3 2. Nous punts de vista sobre el midrash La descripció del midrash ha canviat molt en els últims cinquanta anys.Abans hem vist la definició que, l'any 1908, en donava Lesêtre dins el Dictionnaire de la Bible; cinquanta anys més tard, i en el Supplement au Dictionnaire de la Bible, la definició i descripció presentada per Renée Bloch és ben diferent.4 Aquesta estudiosa descriu les característiques del midrash rabínic, però també els seus orígens bíblics i la seva ambientació, tot presentant una sèrie d'exemples trets de la Bíblia.Com a característiques essencials del midrash rabínic assenyala les següents: parteix de la Bíblia; té un caràcter homilètic; és un examen atent del text amb la voluntat d'adaptar-lo al present; té un doble aspecte: haggadah i halakah.5 La tendència a l'actualització respon a la manera com al llarg dels segles Israel -i després l'Església-ha entès la Bíblia com a paraula de Déu.Es tracta sempre de la Paraula viva, adreçada personalment al poble d'Israel MIDRASH I LITERATURA APÒCRIFA 284 3. Cf. la definició que en dóna M. Jastrow, Dictionary of the Targum, the Talmud Babli and Yerushalmi, and the Midrashic Literature, New York -London, 1903, s.v., p. 42; l'especialista de l'hebraisme postbíblic a la universitat La Sapienza de Roma, U. Cassuto, «Midrash», en Enciclopedia Italiana, vol.23, Roma, 1939: «Indagine esegetica dei testi sacri, quale venne praticata dai dottori ebrei dell'epoca talmudica IIs.aC.-V dC.» (p.239).Una definició més genèrica la dóna J. Levy, Wörterbuch über die Targumim und Midraschim, Berlin -Wien, 1925; reimpressió a Darmstadt, 1963.Però retorna la noció tradicional en la definició descriptiva que en dóna Moshe David Herr, «Midrash», en Enciclopedia Judaica, 11, Jerusalem, s.d., col.1507-1514: «A particular genre of rabbinic literature» (col.1507).4. R. Bloch, «Midrash», en DBS, V, Paris, 1957, col.1263-1280: «Dans la littérature rabbinique, midrash a le sens géneral de "recherche", avec la double nuance d'étude et d'explication [...] D'où l'emploi courant de Bet ha -Midrash-(cf.Eccli 51, 22), la "maison d'étude" au sens de maison oú l'on se consacre à l'étude de l'Écriture.À la différence de l'explication littérale appelée par la suite peshat, le terme midrash désigne une exégese qui, dépassant le simple sens littérale, essaie de pénétrer dans l'esprit de l'Écriture» (col.1264).És a dir hi ha la voluntat d'anar més enllà de la lletra, però no sense la lletra.5. Cf.R. Bloch, col.1266.I segueix en col.1267: «Cette intense activité d'étude et interprétation "practiques" de la Torah, poursuivie pendant plusiers siècles, a donné naissance à un ensemble d'explications et de commentaires qui, transmis d'abord longtemps oralment, de géneration en géneration, par les docteurs, ont fini par être rédigés et par former tout un corps de commentaires halakhiques, les midrashim tannaïtiques...» A partir d'un determinat moment, els termes darash i midrash prenen un sentit determinat, que d'una manera constant i exclusiva es relacionen amb la Bíblia i suggereixen una activitat d'estudi, d'escorcoll, de ruminar per a explicar la Bíblia.Aquest procés coincideix amb el desenvolupament doctrinal i literari que tendeix a situar la Torà en el centre de la vida d'Israel.
Author: Frederic Raurell
Language: Spanish
Subfield: Religious studies
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1549571122