Year: 2011
Type: article
Abstract: Antecedents i introduccióEls sistemes sanitaris s'enfronten actualment a un repte en la millora de la seguretat que supera en magnitud i complexitat als existents en qualsevol altra activitat.L'antic sistema de seguretat basat exclusivament en la infal•libilitat individual dels professionals ha fracassat, tal com mostra l'informe To err is human: Building a safer health system de l'Institute of Medicine dels EUA 1 .Aquesta estratègia, abandonada fa ja molt de temps per altres sectors més segurs com l'aviació o la indústria nuclear, ha de ser substituïda per un nou paradigma: hem de ser capaços de redissenyar els nostres processos i construir un sistema sanitari més segur 2 .Els errors de medicació són la primera causa d'iatrogènia als hospitals, tal com mostren estudis clàssics com el Harvard Medical Practice Study, realitzat en hospitals de Nova York a finals de la dècada dels 80 3 , o l'estudi ENEAS realitzat a Espanya el 2005 4 , que va mostrar que fins al 9,3% dels pacients ingressats en un hospital pateix algun efecte advers relacionat amb l'atenció sanitària i en el 37,4% dels casos la causa és l'ús de medicaments.Les deficiències en la comunicació de la informació són responsables de fins al 50% dels errors de medicació i de fins al 20% dels esdeveniments adversos a medicaments que es produeixen en els primers 30 dies després de l'alta 5,6 .L'ingrés o l'alta hospitalària són processos complexos, amb freqüents relleus entre professionals i entre organitzacions, amb múltiples canvis en el pla terapèutic i en un entorn de pressió, que posen el pacient en una situació de risc davant de possibles errors.Entre el 54% i el 67% dels pacients que ingressen als hospitals tenen almenys una discrepància no justificada entre la medicació anotada a la història clínica i la que realment prenen al seu domicili 7 .S'estima que entre el 5% i el 12% d'aquests errors donen lloc a un esdeveniment advers de medicació que afecta significativament la salut del pacient [8][9][10] .L'origen del problema rau en un dèficit d'estandardització dels processos i procediments, d'assignació de responsabilitats i de documentació adequada del procés de recollida d'informació sobre la medicació del pacient prèvia a l'ingrés, de l'avaluació d'aquesta informació i de la posterior prescripció de nova medicació.Per això, la solució passa per la implantació d'un procés formal i estandarditzat d'obtenció de la llista completa de la medicació prèvia del pacient, la comparació sistemàtica de cadascun dels medicaments amb la nova prescripció activa i l'anàlisi i resolució de les discrepàncies trobades.Aquest procés sistemàtic, que es repeteix en cada etapa d'actualització de la medicació, s'anomena conciliació de la medicació (CM) 11,12 .El concepte de CM va néixer als EUA a principis de la darrera dècada.L'elevada prevalença d'errors de medicació relacionats amb defectes de comunicació va fer reaccionar les organitzacions líders en la promoció de la seguretat del pacient com la Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations (JCAHO), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o l'Institute for Healthcare Improvement (IHI).Des de l'any 2005, la JCAHO inclou en la seva acreditació un nou estàndard de seguretat relacionat amb aquest problema, el National Patient Safety Goal número 8, que exigeix a les organitzacions sanitàries que estableixin programes de CM i que els apliquin de forma sistemàtica en totes les transicions assistencials 11 .Els programes de CM han demostrat ser una estratègia útil capaç de reduir els errors de CM el 42% -90% [13][14][15][16][17][18][19][20] , però la seva implantació no és un procés fàcil ni ràpid.
Language: Catalan
Field: Medicine
Domain: Health Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1575428226