Year: 2007
Type: article
Abstract: Des d'un punt de vista tradicional i poc convencional, el teatre d'Eduardo De Filippo és considerat, des d'un punt de vista lingüístic, una expressió compacta i uniforme dels ambients familiars napolitans de la petita burgesia. Aquesta perspectiva implica sovint la devaluació implícita (o encoberta) de les opcions lingüístiques de l'autor, i se sospita veladament que no dóna cabuda a l'autèntic i popular dialecte napolità (amb l'excepció d'uns pocs casos que sovint s'interpreten com el resultat d'una elecció expressiva). L'objectiu d'aquesta intervenció és, en canvi, demostrar que en les obres de l'autor destaquen tant una variació lingüística diàstrica, connectada a diferents entorns i llocs urbans, com una diversitat d'actituds dels personatges cap al dialecte. Aquesta variació sembla creïble i pot representar una realitat lingüística de la ciutat que, malgrat les simplificacions i trivialitzacions actuals (que tendeixen a creure que a Nàpols només es parla el dialecte i només un tipus específic de dialecte), sempre ha estat molt variada dins d'ella i està lluny de ser uniforme.
Source: Quaderns d’Italià
DOI: 10.5565/rev/qdi.196
Author: Nicola De Blasi
Institution: University of Naples Federico II
Language: Italian
Subfield: Linguistics and Language
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: diamond
OpenAlex ID: W1603504415