Year: 2010
Type: dissertation
Abstract: La biodiversitat marina es extremadament valuosa per a l'home, ja que suposa aproximadament el 60% del valor economic de la biosfera (Constanza et al., 1997)i proporciona importants servicis basics per a la vida humana (Daily, 1997; Moberg i Folke, 1999). Tot i el seu immens valor, aquest no hi ha estat prou reconegut i els ecosistemes marins estan en l'actualitat deteriorant-se rapidament degut principalment a les activitat humanes. Resulta obvi que els oceans es ressenteixen actualment del usos humans tals com la industria del transport i el turisme, la sobrepesca, les descarregues de aigues residuals i la introduccio d'especies exotiques (revisat per Norse, 1993; Peterson i Estes, 2001; Steneck i Carlton, 2001). Cal tindre en compte que aquestes amenaces a la biodiversitat marina son acumulatives i poden tindre efectes sinergics (Hughes, 1994). La capacitat dels oceans per a recuperar-se de les perturbacions globals i mantenir els ecosistemes en un estat saludable esta debilitant-se (Wor, et al., 2006). Addicionalment a aquestos problemes derivats del us huma incontrolat, la incertidumbre augmenta encara mes degut al efecte del canvi climatic. Consequentment, organismes internacionals han estat implicats en tasques de conservacio i proteccio dels oceans i han declarat la urgent necessitat d'aplicar noves i drastiques mesures de gestio (IUCN, 1998).
Entre altres, les Arees Marines Protegides (AMPs) han estat proposades com una de les mesures de gestio mes adequades per a fer front a la impredictible alteracio a la que es veuen sotmesos els ecosistemes marins i mitigar els seus efectes (Lubchenco et al., 2003). Els efectes positius de les AMPs han estat provats al voltant del seus limits (per a una revisio consultar Halpern i Warner, 2002; Halpern, 2003; Gell i Roberts, 2003; PSICO, 2007; Claudet et al., 2008). Les AMPs proporcionen refugi per a especies amenacades, prevenen la degradacio del habitats i possibiliten el desenvolupament natural de les comunitats marines. El establiment de les AMP podria afavorir el spillover d'adults i juvenils que podrien recolonitzar les arees adjacents, ajudar a recuperar els stocks de peixos o restaurar els ambients degradats.
Existeixen molt tipus d'AMPs amb diferents esquemes de proteccio en funcio dels seus objectius de creacio. En general, els tipus de proteccio aplicats en les AMPs de la Mediterrania son tambe molt diversos i posen en evidencia les grans diferencies politiques i culturals que existeixen entre els diferents paisos (Wood et al. 2008). La majoria han estat classificades com arees marines de usos multiples (Harmelin, 2000, Badalamenti et al., 2000, Francour et al., 2001). Aquestes AMP de usos multiples intenten aconseguir el balanc entre la proteccio de la biodiversitat i l'us huma.
Actualment el turisme es un important sector economic en el mon i el seu impacte sobre els ambients costers es considerable i extremadament dificil de gestionar i limitar (Davenport i Davenport, 2006). En els ultims anys ha hagut un important creixement del turisme cap a les arees costeres (Boudouresque i Ribera, 1993; Davis i Tisdell, 1995; Ribera, 1991), especialment en el cas Mediterrani, el qual es el principal desti vacacional per al 70% del turistes que visiten Europa (Comissio Europea, 2008).
El suposat valor estetic de les AMPs ha portat a un turisme massiu a aquestes arees (Ribera, 1991, 1992; Richez, 1991, 1992, 1993; Capella et al., 1998; Badalamenti et al., 2000; Milazzo et al., 2002a), puguent arribar a convertir-les en verdaders Parcs submarins, com es el cas de la Reserva de les Illes Medes (Ribera-Siguan, 1992). Aquest turisme en massa implica el desenvolupament d'una serie d'activitats d'esplai, com son la pesca esportiva (Francour et al., 2001; Lynch et al., 2004; Pawson et al., 2007), el busseig (Asafu-Adjaye i Tapsuwan, 2008; Barker i Roberts, 2004; Hawkins et al., 2005) o l'ancoratge d'embarcacions (Creed i Amado Filho, 1999; Francour et al. 1999; Francour et al., 2001; Milazzo et al., 2004; Montefalcone et al., 2006). Totes aquestes activitats poden afectar als ecosistemes naturals, produint canvis en les comunitats i la biodiversitat entrant aixi en un clar conflicte amb els objectius de conservacio de les AMPs (Sala et al., 1996; Zabala, 1996; Brown i Taylor, 1999; Martinez et al., 1999). El increment de la presencia humana i les infraestructures accessories poden superar la capacitat de carrega ambiental i produir conflictes dificils de resoldre. En aquest sentit, les AMPs declarades sense una gestio adequada que no tinguen en compte al totes les parts implicades, poden arribar a ser victimes del seu propi exit degut al efecte de la sobrefrequentacio (Ramos-Espla, et al, 2004).
Els estudis dels impactes humans en AMPs han evidenciat l'important efecte que poden tindre aquestes activitats i la potencial amenaca que suposen per a la diversitat de les comunitats marines (Brown i Taylor, 1999). La major part d'aquestos estudis han estat fets en zones tropicals i temperades fora del Mediterrani, probablement degut a que l'establiment de AMPs com a mesura de gestio en el Mediterrani es una practica relativament novadora en comparacio a altres zones del mon (Milazzo et al., 2002a).
Al inici d'aquesta tesi, un total de 146 estudis publicats varen ser revisats en tal de abordar els coneixements actuals d'aquestos impactes i localitzar les carencies existents en les AMPs de la Mediterrania. Aquestos estudis havien estat fets arreu del mon i se centraven en el efecte produit per les activitats antropiques tals com la pesca esportiva, el busseig, el ancoratge o el pisoteig sobre les comunitat marines. Basat en la falta de coneixement existent en la Mediterrania, revelat per aquesta revisio bibliografica, i degut a la seva importancia socioeconomica, la pesca esportiva i el busseig han estat les tasques escollides per a ser investigades al llarg d'aquesta tesi.
El estudi de la pesca esportiva s'ha abordat des de dues dimensions, corresponent als dos primers capitols, primer el estudi de la pesca recreativa des de terra i segon el estudi de la pesca recreativa des de embarcacio.
Per tal d'estudiar el impacte del busseig, el primer pas va ser coneixer el comportament in situ dels bussejadors, que correspon al capitol tercer. El segon pas, que correspon al capitol quart, va ser detectar l'existencia d'especies sensibles al impacte del busseig i que pogueren ser empleades com indicadors d'aquest impacte. Finalment, com a ultim capitol, es va plantejar un estudi per tal de corroborar experimentalment la utilitat d'aquest possible indicador del impacte del busseig.
Author: Beatriz Luna i Pérez
Language: English
Subfield: Management, Monitoring, Policy and Law
Field: Environmental Science
Domain: Physical Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1730704082