Year: 2011
Type: article
Abstract: ResumL'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre les aportacions teòriques i estudis empírics més rellevants en el panorama internacional que relacionen l'èxit educatiu dels estudiants de classes i/o grups desafavorits amb l'ús adequat dels temps educatius que van més enllà de l'horari escolar.Concretament dels temps (i per extensió també dels espais, projectes i actuacions) desenvolupats per la institució escolar pública, per les famílies, per les organitzacions de la societat civil o per l'Administració en general sempre i quan tinguin una intenció educativa explícita i manifesta.També es farà èmfasi especial a l'hora de destacar quin tipus de relacions es produeixen entre aquestes esferes i quins agents les promouen.Esmentarem algunes qüestions que formen part del debat actual, però tenim interès a centrar-nos tant en les responsabilitats familiars i escolars com en les dinàmiques de capital social que afecten l'èxit educatiu i que tenen per objectiu crear un projecte educatiu comú (o altament compartit) que va més enllà de l'horari escolar. Paraules clauèxit educatiu, temps educatius, capital social, alumnat socialment vulnerable, responsabilitats familiars i escolars Recepció de l'original: 18 de novembre de 2010 Acceptació de l'article: 28 de desembre de 2010 IntroduccióLa literatura científica que se centra en l'anàlisi de com les accions i els temps educatius 1 fora de l'horari escolar afecten el rendiment acadèmic no és, almenys des la perspectiva sociològica, gaire extensa.La sociologia de l'educació ha estudiat sobretot de quina manera el capital humà, el cultural i el social de les famílies tenen efectes importants en els resultats escolars dels fills i filles però bé és veritat que gaire més enllà d'aquest plantejament no s'ha fet gairebé res.Un plantejament, tot sigui dit de passada, que ha proporcionat conclusions importants tant per la sociologia com per la pedagogia i les ciències de l'educació en el seu conjunt.Els estudis de Bourdieu i Passeron (1970), entre d'altres, conclouen que l'alumnat de les classes afavorides, els pares i les mares dels quals tenen un cert nivell d'instrucció, compten amb un bagatge cultural «important» (que sintonitza de ple en el que transmet (*) Professor titular de Política Educativa del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.
Authors: Jordi Feu i Gelis, Òscar Prieto‐Flores
Language: Catalan
Subfield: Developmental and Educational Psychology
Field: Psychology
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1944932314