Year: 1995
Type: article
Abstract: La devoció a les imatges brunes a Catalunya.La Mare de Déu de Montserrat L'autor ens ofereix un seguit de reflexions sobre el color de les imatges, el seu simbolisme i el conjunt de vivencies i sentiments que afavoreixen o dificulten la identificació amb la Verge de Montserrat.The author offers us a series of reflections on the color of the im ages, th eir symbolism, and the ensemble of habits and feelings that contribute to or impede iden tification with the Virgin of Montserrat.La Mare de Déu de Montserrat al seu cambril a I'Abadia de Montserrat.procedencia de la gent que el visitava.El seu llibre, Jardin de Maria, n'és una mostra fidedigna.5En citar un document, ho fa correctament, separant els rumors dels fets confirmats, i té molt en compte de dir quan no va visitar personalment el santuari.De tot aixb ens n'ha quedat un enregistrament molt especial de les característiques dels santuaris venerats a les zones rurals, i totes elles virtualment observades per la mateixa persona.D'un total de 142 imatges descrites detalladament, localitzades al que avui dia és Cat a l ~n y a , ~ en fa una tria d'una mica més d'una de cada quatre que qualifica de morenita (crec que vol dir marró), morena (sembla voler dir marró fosc), muy morena (un marró molt fosc), o negra.Els colors de les imatges de marededéus catalanes anotats pel pare Camós el 1657 són: 4 blanco 3 colorada, rostro, labios 4 pintades de nou 92 malgrat que es descriu la imatge, no se n'anomena el color 103 el total de les presumiblement no brunes 24 morenita 7 morena 3 muy morena 3 negra 2 s'utilitzen altres noms, molt fosc 39 el total d'aquestes brunes Quk és el que diferencia, si es que es pot distingir, les imatges fosques de les altres, probablement menys fosques?Aquí ens és &utilitat distingir les imatges de color marró més fosc i les negres de les d'un color marró més clar, imatges morenita, i aquestes, al seu torn, de les imatges més clares.Les imatges de color marró més fosc acostumen a ser sedents més que a estar dempeus (tret indicatiu de la seva kpoca, ja que les imatges dempeus van predominar a partir del segle XIV);7 són de fusta més que de pedra, marbre o fang,' i és menys probable que fossin descrites pel pare Camós com a ((alegre)) o ccrisueña~.~Tots aquests factors concorden amb el fet que pertanyen als primers tipus d'imatges amb ((tron de saviesa,), on la Mare, forca inexpressiva, no constitueix tant la figura central com la de 1'Infant que presenta.
Authors: William A. Christian, Núria Martí
Language: Catalan
Topic: Religious Tourism and Spaces
Subfield: Geography, Planning and Development
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1968920983