Year: 2014
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: L'ansietat és una emoció que involucra canvis fisiològics, psicològics i comportamentals. Quan l'ansietat és excessiva i per tant desadaptatitva, es caracteritza per sentiments de tensió, de preocupació i, s'acompanya de diferents sensacions corporals desagradables que produeixen gran malestar; minvant així l'autonomia personal del que la pateix. La etiologia dels trastorns d'ansietat encara és poc clara. No obstant, estudis clínics i neurofisiològics han descrit alguns factors de predisposició ansiosa que resulten ser claus en el desenvolupament i manteniment d'aquests trastorns. Entre aquests factors de predisposició destaquen l'ansietat tret, la consciència corporal i la interocepció, que han estat àmpliament descrits com a trets de vulnerabilitat i marcadors potencials per a la hipocondria, l'ansietat i la somatització. A més a més vàries regions cerebrals hi tenen també un rol clau, especialment les que conformen l'anomenat cervell emocional (ex.: amígdala, còrtex cingulat anterior, insula i hipocamp). Per últim destacar també la Síndrome d'Hiperlaxitud Articular, una anomalia col·làgena generalitzada que està associada a irregularitats en la reactivitat autonòmica i descrita com a factor de risc pels trastorns d'ansietat. A més a més, troballes recents han destacat la possible associació entre la consciència corporal i la hiperlaxitud articular, com també determinades zones cerebrals que podrien mediar l'expressió clínica d'ansietat a través de la laxitud articular. Per tal de comprendre millor la etiologia de l'ansietat i els símptomes somàtics i, així ajudar a millorar el tractament dels trastorns d'ansietat, explorem trets biològics i neurofisiològics d'ansietat en una població que presenta diferents graus de laxitud articular i d'ansietat no clínica. Realitzem doncs dos estudis diferents: (1) explorar l'associació entre la consciència corporal, l'ansietat estat i la laxitud articular i, (2) identificar correlats neuronals d' hiperlaxitud articular, ansietat tret i ansietat social. En el primer estudi, tots els participants van ser examinats a través d'una exploració clínica d' hiperlaxitud articular, van realitzar tasques per mesurar la capacitat interoceptiva i van completar qüestionaris per mesurar les tendències ansioses (ansietat estat) i la consciència corporal. També, alguns participants van realitzar una tasca de processament emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. En el segon estudi, tots els participants van ser examinats a través de la mateixa exploració clínica per l'hiperlaxitud articular, van completar qüestionaris per mesurar tendències ansioses (ansietat tret i social) i van formar part d'un paradigma emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. Els resultats obtinguts mostren que l'ansietat estat correlaciona positivament amb la capacitat interoceptiva (elevada percepció dels batecs del cor) i negativament amb dos de les subescales de mesura de consciència corporal: capacitat de regular l'atenció i confiança vers les sensacions corporals. Per altra banda, l' hiperlaxitud articular s'associa amb puntuacions més elevades en ansietat estat i s'observa que la capacitat interoceptiva fa de mediadora en l'associació obtinguda entre hiperlaxitud articular i ansietat estat. De la mateixa manera, els participants hiperlaxes presenten una reactivitat discretament més elevada en arees 5involucrades en el processament interoceptiu (insula, tronc encefàlic) durant un paradigma d'estimulació afectiva que els participants no hiperlaxes. Els resultats també mostren associacions significatives entre l'ansietat tret i l'ansietat social, i entre l'ansietat tret i la laxitud articular. Els anàlisis ROI no mostren cap associació entre la resposta BOLD i les mesures d'ansietat. No obstant, quan estudiem les puntuacions de laxitud articular en el contrast emocional (cares plorant vs. cares neutres), els anàlisis ROI mostren una associació positiva de la resposta BOLD a l'hipocamp com a resposta del paradigma emocional. A més a més, les anàlisis exploratòries no corregides mostren que les puntuacions en laxitud articular correlacionen positivament amb l'increment de la resposta BOLD en altres àrees importants pel processament afectiu: còrtex cingulat anterior i mitjà, girus fusiforme, àrea parahipocampal, còrtex orbito frontal i cerebel. Activitat discretament més elevada en àrees involucrades. Presentem el primer estudi de neuroimatge sobre l'associació entre diferents tendències ansioses (ansietat estat-tret, ansietat social i laxitud articular) que també explora la interocepció en una població no clínica. Els nostres resultats tenen el potencial de millorar els coneixements dels mecanismes a través dels quals la vulnerabilitat pels trastorns d'ansietat i els símptomes somàtics apareixen en persones amb ansietat tret, capacitat interceptiva i hiperlaxitud articular.
Author: Núria Mallorquí Bagué
Institution: Bellvitge University Hospital
Language: English
Subfield: Psychiatry and Mental health
Field: Medicine
Domain: Health Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W2269631151