Changing the Intrinsic Growth Capacity of motor and sensory neurons to promote axonal growth after injury
Year: 2012
Type: dissertation
Abstract: Les lesions dels nervis perifèrics provoquen paràlisis, anestèsia i pèrdua del control \nautonòmic de la zona afectada. Després de lesió, la part distal dels axons queda desconectat del \nsoma i degenera, provocant la denervació dels òrgans diana. La degeneració walleriana crea un \nmicroambient favorable per al creixement axonal, alhora que la neurona canvia a un fenotip proregeneratiu. \nMalauradament, la manca d’especificitat de la regeneració, en termes de creixement \nmotor i sensorial i reinnervació, és un dels grans limitats de la recuperació. Els mecanismes \nmoleculars mplicats en la regeneració axonal i després de lesió són complexes i les interaccions \nentre els axons i la glia, els factors tròfics, la matriu extracel.lular i els seus receptors són \nfonamentals. \nPer aquestes raons, hem caracteritzat un model qeu ens permet comparar sota les mateixes \ncondicions, creixement neurític motor i sensorial. Hem posat a punt un model in vitro, basat en \ncultius organotípics de medul.la espinal i explants de ganglis de les arrels dorsals de rates \npostnatals de 7 dies, embeguts en una matriu de col.lagen. Afegitn difernets factors tròfics a la \nmatriu, hem avaluat la fiabilitat de les preparacions de gangli i de medul.la espinal. A més a \nmés, també hem posat a punt un co-cultiu amb cèl.lules de Schwann dissociades que mimetizen \nmillor l’ambient permissiu del nervi perifèric. \nAmb aquest model, hem analitzat els efectes de diferents factors tròfics que \npotencialment podien afavorir la especificitat de la regeneració, i com aquests factors podien ser \nsobre-regulats de manera diferencial per branques de nervis motors i sensorials després de la \nlesió. Hem observat que l’FGF-2 (18 kDa) és el factor tròfic que exerceix un efecte més selectiu \nen el creixement de les motoneurones espinals, tant a nivell d’elongació com d’arborització de \nneurites. El mecanisme que provocaia aquest efecte sembla estar relacionat amb la capacitat de \nl’FGF-2 d’incrementar la interacció entre l’FGFR-1 i el PSA-NCAM. Les interaccions dels dos \nreceptors són importants durant els estadis més primerencs de la neuritogènesis, mentres que la \nsubunitat alfa7B de les integrines estaria més relacionada amb l’estabilització de les neurites. \nAmb l’objectiu d’explorar amb més detall la potencial habilitat de l’FGF-2 de promoure \nde manera selectiva la regeneració in vivo, hem produit un vector lentiviral (LV) que sobreexpressa \nFGF-2 i l’hem caracteritzat in vitro i in vivo. L’addició de cèl.lules de Schwann \ninfectades amb el LV-FGF2 en la matriu de col.lagen que cobreix els explants de gangli o les \nmedul.les espinals, incrementa el creixement de les neurites motores però no de les sensorials en \ncomparació als co-cultius amb LV-GFP. Per tant, la sobreexpressió de l’FGF2 mitjançant el LV \nés tan eficaç com l’addició directe del factor en la matriu en la promoció selective de la \nregeneració motora. Quan el LV-FGF2 es va injectar directament al nervi ciàtic in vivo, vam \ncorroborar que l’FGF2 se secretava a nivell de la lamina basal de les cèl.lules de Schwann. Els \nnivells de FGF-2 en els homogentats de nervi ciàtic una setmana després d’injectar 1μl LVFGF- \n2 eren més alts que els dels nervis injectats amb vehicle o LV-GFP. Per tant, el vector LV \npot ser utilitzat in vivo per tal de verificar les troballes in vitro i per investigar amb més detall la \ncapacitate de l’FGF2 de promoure regeneració motora. \nEn aquest treball també hem comparat la capacitat de la glia embolcalladora olfactiva i \nles cèl.lules de Schwann, en donar suport a la regeneració in vitro de neurites motores i \nsensorials. En els co-cultius de cèl.lules de Schwann i els explants de gangli i medul.les \nespinals, s’observava un increment de la regeneració motora, menters que la glia \nembolcalladora incrementava signifiativament el creixement neurític de les neurones sensorials. \nPer contra, quan la glia embolcalladora s’afegia al cultiu motor, s’observava una agregació \nd’aquestes cèl.lules. El comportament de la glia embolcalladora podria estar determinat pel \nmanteniment de la citoarquitectura de les medul.les espinals, on trobem astròcits i cèl.lules \nSchwann endògenes. Les interaccions entre la cèl.lula de Schwnn, la glia olafctòria i els \nastròcits, a través del complexe FGFR1-FGF2-HSPG, poden provocar agregació cel.lular. De \nfet, els nivells elevats d’HSPG van detectar-se al costat de la barrera, i això pot explicar el paper \ncomplex d’aquestes neurones. Els nivells elevats d HSPG és van detecar a la zona de lesió , i \naixò pot explicar el paper quimio-repelent dels agregats cel.lulars.
Author: Ilary Allodi
Language: English
Subfield: Cellular and Molecular Neuroscience
Field: Neuroscience
Domain: Life Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W2625946242