Work

La demència: una entitat infradiagnosticada

Year: 2017
Type: article
Abstract: [cat]Actualment, la malaltia d’Alzheimer (MA) i altres demències existeixen com un continu que s’inicia en aquella fase en la qual el diagnòstic solament és possible amb l’ús dels biomarcadors, fins a una altra fase en la qual ja parlem d’estat de demència. Aquest curs insidiós comporta que avui en dia la demència sigui diagnosticada majoritàriament en aquest estat o, com a molt, en l’immediatament anterior, el deteriorament cognitiu lleu (DCL) (Alzheimer’s Association, 2017; Dubois et al., 2014). No obstant això, i justament en un moment en què la recerca evoluciona cap al diagnòstic precoç i preclínic, i en el qual pensàvem que la informatització de les històries clíniques i el fàcil accés a la formació i informació millorarien la identificació d’alguns processos amb molta prevalença, la demència com a tal continua greument infradetectada en el dia a dia de l’activitat assistencial (Canto, Bonis, Bryant, Castell i Otero, 2016). Aquesta epidèmia silenciosa fa vint anys que es denuncia (Larson, 1998). I mentre els biomarcadors fascinen els professionals i ben segur que en un futur seran més accessibles i ajudaran al diagnòstic de forma precisa i precoç (Sharma i Singh, 2016), ara com ara hem de recordar que la demència és un diagnòstic eminentment clínic i que en fase de demència escoltar el cuidador i observar el pacient, o fer ús dels principals tests de cribratge cognitiu, poden ser els millors elements per formular una sospita clínica des de l’atenció primària, al mateix temps que hem de saber que moltes demències no sempre s’inicien amb fallades de memòria i que els símptomes psiquiàtrics a determinades edats ens han de posar en guàrdia (Boise, Neal i Kaye, 2004; Ross et al., 1997). I tot això donant per fet que la idea que envelliment és igual a demència hauria de ser desterrada. I per als metges que treballen en l’àmbit hospitalari veurem la necessitat que incorporin la valoració de l’estat mental dels pacients ingressats com un signe vital i que considerin que la síndrome confusional aguda és un signe d’alerta o un factor de risc per a l’evolució posterior a demència (Witlox et al., 2010). Perquè l’objectiu final d’aquest capítol és visibilitzar que les dades epidemiològiques de la demència no quadren amb les dades clíniques, que la demència està infradiagnosticada ja des del primer nivell d’atenció, i que quan arriba al medi hospitalari, la síndrome confusional aguda és un bon signe d’alerta de demència que desgraciadament també costa ser identificat.
Language: Catalan
Field: Medicine
Open Access status: green
OpenAlex ID: W2785122949
FWCI:
Cites: 45
Cited by:
Related to: 10