Transicions, il·lusions, frustracions i esperances
Year: 2018
Type: article
Abstract: El franquisme va ser una dictadura brutal, pero no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressio i de terror. La societat vivia en la por i en la submissio. Les minories resistents eren heroiques, pero no modificaven el regim politic. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l’Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l’us de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressio; el mon universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis politics, la majoria d’esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els ambits mes critics del regim. La Transicio pactada era gairebe inevitable. La majoria de la societat no volia la continuitat del franquisme, encara que temien un canvi traumatic i violent. El resultat va ser un inici democratic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l’alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transicio va ser un inici de democratitzacio.
Authors: Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Jordi Borja
Language: Catalan
Topic: Spanish History and Politics
Subfield: History
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
Open Access status: diamond
OpenAlex ID: W2805231826