Biomarcadors i resistència a la quimioteràpia en càncer de pròstata
Year: 2019
Type: dissertation
Abstract: El càncer de pròstata es la segona causa de mort per càncer en els homes. Tot i que la majoria de pacients amb càncer de pròstata metastàtic responen al tractament de deprivació androgènica, tots ells acabaran desenvolupant càncer de pròstata resistent a la castració. En l’any 2004, la combinació de docetaxel i prednisona va esdevenir un nou estàndard de tractament en el càncer de pròstata resistent a la castració. Posteriorment, dos agents hormonals, abiraterona i enzalutamida, i un nou quimioteràpic, cabazitaxel, han estat aprovats per al tractament del càncer de pròstata resistent a la castració. No obstant, totes aquestes teràpies no son curatives i es necessària la identificació de biomarcadors predictius de resposta, i conèixer els mecanismes de resistència a aquests tractaments. \nEls objectius d’aquesta tesis són desxifrar nous mecanismes de resistència a docetaxel, i identificar nous biomarcadors predictius de resposta a aquest i també pronòstics. A través de l’anàlisi d’expressió gènica de línies cel·lulars resistents a docetaxel, així com de mostres de càncer de pròstata localitzat d’alt risc de pacients tractats amb docetaxel de forma neoadjuvant, hem identificat que el procés de transició epitel·li-mesènquima intervé en la resistència a docetaxel. D’altre banda, la inhibició de ZEB1 mitjançant siRNAs reverteix la resistència a docetaxel i provoca la infraexpressió de marcadors mesenquimals. A més a més, es va identificar un subgrup de cèl·lules positives per a ZEB1 i CD44, que eren intrínsicament resistent a la quimioteràpia, i en mostres clíniques aquests marcadors es van correlacionar amb un comportament clínic més agressiu. \nPer un altre banda, la detecció del gen de fusió TMPRSS2-ERG a la sang es correlaciona amb una baixa taxa de respostes per PSA a docetaxel, així com amb una supervivència lliure de progressió per PSA i clínic/radiològica més curta en els pacients afectes de càncer de pròstata resistent a la castració tractats amb docetaxel. \nFinalment, mitjançant un anàlisi d’expressió gènica en mostres de la capa mononuclear de sang perifèrica es van identificar un total de 282 gens diferencialment expressats entre mostres amb més de 5 cèl·lules circulants tumorals i menys de 5. D’aquests resultats es va derivar un model consistent en dos gens, SELENBP1 i MMP9, que permet identificar una població amb una pitjor supervivència global.
Author: Óscar Reig
Institution: Universitat de Barcelona
Language: Catalan
Subfield: Cancer Research
Domain: Life Sciences
Keywords: prostate cancer, castration-resistant prostate cancer, docetaxel resistance, predictive biomarkers, prognostic factors, epithelial-mesenchymal transition, ZEB1, CD44, siRNA knockdown, gene expression profiling, androgen deprivation therapy, abiraterone, enzalutamide, cabazitaxel, metastasis
Open Access status: green
Award: G1137925977
OpenAlex ID: W3021353893
