Automatized Nanoparticle Models Generation and Application to the Oxygen Evolution Reaction Catalyzed by IrO2. Slab vs Nanoparticle Models.
Year: 2020
Type: dissertation
Abstract: Les nanopartícules tenen un gran impacte en múltiples camps científics principalment a causa d’i) la seva gran superfície específica i ii) la possibilitat d’ajustar l’estructura electrònica del material modificant la seva grandària i forma. Això és especialment rellevant en el camp de la catàlisi amb metalls de transició. Per a caracteritzar les propietats catalítiques de les nanopartícules s’han desenvolupat diverses tècniques experimentals i computacionals. No obstant això, la majoria dels esforços computacionals dedicats a comprendre l’activitat catalítica de les nanopartícules empren superfícies esteses per a representar el material. De fet, fins on sabem, hi ha pocs exemples de reaccions catalitzades per nanopartícules d’òxid metàl·lic utilitzant models de nanopartícules. Això limita l’exploració de llocs particulars sol presents en les superfícies de les nanopartícules i, per tant, és desitjable l’ús de models més realistes. Un dels colls d’ampolla en l’ús de models de nanopartícules realistes és el fet que la construcció del model no és senzilla, particularment per a materials multicomponent com els òxids de metalls de transició. Aquesta tesi té dues parts principals. En primer lloc, desenvolupem una eina computacional capaç de construir models de nanopartícules per a compostos multicomponent amb estequiometria controlada i terminació de superfície de manera automatitzada, la qual cosa elimina la subjectivitat i el biaix humà. En segon lloc, utilitzem models de *slabs i nanopartícules per a avaluar els factors clau que determinen l’adsorció d’aigua i el rendiment catalític de *IrO2 per a la reacció d’evolució d’oxigen (*OER) mitjançant l’ús de simulacions DFT. El rendiment OER catalitzat per IrO2 s’ha explorat a través dels mecanismes d’atac nucleofílico d’aigua (WNA) i de oxoacoblament (I2M) tant per a superfícies com per a models de nanopartícules. Hem trobat que la dissociació de l’aigua està controlada per les propietats intrínseques del material com l’acidesa de l’Anar, la basicitat Obr, la naturalesa del lloc vacant i els efectes cooperatius entre les molècules d’aigua adsorbidas. Respecte al mecanisme de la OER, els nostres resultats suggereixen que tant el mecanisme WNA com l’I2M requereixen intermediaris radicals per a ser factibles. A més, el mecanisme WNA sembla ser el més favorable per a gairebé tots els llocs estudiats en superfícies i nanopartícules. De fet, el mecanisme I2M només sembla ser el preferit en la superfície (011), on el caràcter oxil dels àtoms d’O en la superfície és major i la distància interatómica entre els grups oxil és bastant curta. A més, i de manera bastant notable, el lloc de la punta de la nanopartícula exhibeix un sobrepotencial lleugerament més gran que l’ideal, la qual cosa suggereix que els llocs tetracoordinats han d’explorar-se per a millorar el rendiment catalític del IrO2 per a la OER.
Author: Danilo González Forero
Language: English
Field: Energy
Domain: Physical Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W3144031778
