Llenguatge i teoria de la ment. Un estudi sobre el paper del diàleg i de l'atribució de qualitats en la comprensió de la falsa creença
Year: 2011
Type: article
Abstract: Per tal d'aprofundir en la relació entre el llenguatge i la comprensió de la falsa creença, es va seleccionar una mostra de 78 nens i nenes d'edats compreses entre tres anys i mig i quatre anys.Els participants es van assignar a tres condicions d'entrenament: diàleg, atribució de qualitats i control sense llenguatge.L'entrenament consistia a comentar l'aparença/realitat d'objectes enganyosos o a atribuir dues qualitats a determinats objectes.Els resultats aporten dades a favor de la relació entre el llenguatge i la comprensió de la falsa creença, ja que els nens de les condicions de diàleg i d'atribució de qualitats mostren una millora en la comprensió de la falsa creença, mentre que no ho fan els participants de la condició control.Aquests resultats es discuteixen a partir de la idea que per a facilitar la comprensió de la falsa creença, cal un discurs que emfasitzi diferents perspectives o punts de vista de la realitat.Paraules clau: Teoria de la ment, falsa creença, llenguatge, flexibilitat cognitiva Llenguatge i teoria de la ment.Un estudi sobre el paper del diàleg i de l'atribució de qualitats en la comprensió de la falsa creença Com alguns autors han fet notar, allò que és essencial en l'ésser humà no és que té una ment formada per emocions, desitjos, intencions i creences, sinó que el que és essencial és que sap que la té i que sap que els altres també la posseeixen (Rivière, 2003).Aquesta comprensió sobre la pròpia ment i la dels altres suposa una eina importantíssima per a les relacions socials, ja que ens permet comunicar-nos i cooperar amb els altres, de la mateixa manera que ens permet simular i enganyar els altres.Aquesta capacitat metacognitiva d'entendre la ment dels altres s'ha anomenat 'teoria de la ment', 'comprensió sociocognitiva', 'cognició social' o 'comprensió social' en funció dels fonaments teòrics de base.No està a l'abast d'aquest article entrar en les distincions que comporten les diverses terminologies i utilitzarem l'expressió Teoria de la Ment (en endavant, TM) per a referir-nos a la capacitat de tipus metarepresentacional, que ens permet tenir representacions sobre nosaltres mateixos i sobre la ment dels altres, i que també ens permet anticipar la conducta dels altres, és a dir, ens permet atribuir creences i predir conductes (Rivière, Sotillo, Sarriá i Núñez, 1994).L'expressió 'Teoria de la ment' va ser proposada per Premack i Woodruff (1978) quan intentaven explicar algunes qüestions relatives a l'estudi del comportament dels primats.Posteriorment, Wimmer i Perner (1983) van estudiar les competències en TM dels nens a partir d'una tasca experimental, coneguda actualment com a «tasca clàssica de falsa creença».Des d'aleshores, l'estudi de la teoria de la ment infantil s'ha convertit en una àrea de recerca molt activa.Les qüestions a respondre són diverses i complexes: ¿Tenen els nens una teoria de la ment?En què consisteix?¿Com és el procés de desenvolupament: gradual o discontinu?De què depèn el seu desenvolupament?Precisament, en relació amb la darrera qüestió, l'interès per explicar les diferències individuals en el desenvolupament de la comprensió social ha motivat una creixent preocupació per les relacions entre l'emergència de la TM i d'altres processos evolutius.En concret, s'hi han relacionat fortament les habilitats lingüístiques infantils (Astington i Baird, 2005; Lewis i Carpendale, en premsa) i també les funcions executives (Carlson i Moses, 2001; Perner i Lang, 1999).En aquest article ens centrarem en una d'aquestes habilitats infantils que s'ha relacionat especialment amb el desenvolupament de la TM: el llenguatge infantil.Precisament, hi ha nombrosa evidència empírica que apunta que són les capacitats lingüístiques les més àmpliament correlacionades amb les habilitats sociocognitives, especialment les implicades en la comprensió de la falsa creença (Milligan, Astington i Dack, 2007).Llenguatge i teoria de la ment.Un estudi sobre el paper del diàleg i de l'atribució de qualitats en la comprensió de la falsa creença two qualities to certain objects.Results show evidence in favour of the relationship between language and comprehension of false belief, as children in the conditions of dialogue and quality-attribution present an improvement in their comprehension of false belief, whereas participants in the control condition do not.These results are reviewed on the basis of the idea that, to enhance comprehension of false belief, there is a need for a discourse that emphasizes different perspectives or viewpoints of reality.
Institution: Fundació Blanquerna
Language: Catalan
Subfield: Developmental and Educational Psychology
Field: Psychology
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W340519553
