Work

Estudio de biomarcadores con utilidad clínica en neuropatías autoinmunes

Year: 2021
Type: dissertation
Abstract: El dany axonal és el substrat patològic de la discapacitat permanent en molts trastorns neurològics, entre els quals es troben les neuropaties autoimmunes. Actualment no hi ha biomarcadors predictors de resposta terapèutica o de pronòstic a llarg termini per als pacients amb neuropaties autoimmunes. En la present tesi investiguem el valor dels neurofilaments de cadena lleugera en sèrum (sNfL) en la síndrome de Guillain-Barré (SGB) com a biomarcador pronòstic a llarg termini i el valor dels anticossos anti-neurofascina-155 (NF155) i dels nivells de sNfL en els pacients amb polirradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica (CIDP) amb anticossos anti-NF155 com a biomarcadors d’activitat clínica i resposta terapèutica. Per a això vam determinar els nivells de sNfL en 98 pacients amb SGB inclosos prospectivament a l’International GBS Outcome Study (IGOS) i vam realitzar una regressió multivariable per analitzar l’associació entre els nivells de sNfL i el resultat funcional a l’any. Els pacients amb SGB van tenir nivells de sNfL més alts que els controls sans (CS) (55.49pg/ml vs 9.83pg/ml, p <0.0001) i es van correlacionar amb les escales de gravetat clínica GDS i I-RODS. Els pacients amb una variant motora pura i síndrome de Miller Fisher van mostrar nivells de sNfL més alts que els pacients amb un SGB sensitiu-motor, i els pacients amb la variant AMAN van tenir nivells de sNfL més alts que altres variants. Nivells elevats de sNfL basals es van associar amb la incapacitat per córrer (OR=1.65; IC 95%: 1.14-2.40; p=0.009) i amb una menor puntuació en l’escala I-RODS (β -2.60; 95% β -4.66 - (-0.54); p=0.014) a l’any. Es van calcular punts de tall per predir endpoints clínicament rellevants amb elevada especificitat: incapacitat per caminar de forma independent (>319pg/ml), incapacitat per córrer (> 248pg/ml) i capacitat per córrer (<34pg/ml). Per tant, concloem que els nivells basals de sNfL s’associen a la gravetat de la malaltia i a les variants axonals i que els sNfL tenen un valor pronòstic independent en pacients amb SGB. En el cas dels pacients amb CIDP anti-NF155+ vam incloure 40 pacients, en els que vam analitzar els nivells d’autoanticossos i sNfL basals i durant el seguiment. Els pacients van presentar una debilitat progressiva, sensitivo-motora i de predomini distal, amb tremolor i atàxia. La resposta al tractament amb Igev o als corticosteroides va ser escassa en la majoria dels pacients, mentre que el 77.3% va respondre al tractament amb rituximab. Es va detectar l’HLA-DRB1*15 en el 91.3% dels pacients. Els anticossos IgG4 van ser l’isotip predominant i els títols d’anti-NF155 es van correlacionar amb l’escala mRS dins el mateix pacient (r=0.41, p=0.004). Els nivells de sNfL van ser majors en la CIDP anti-NF155+ que en els CS (36.47pg/ml vs 7.56pg/ml, p<0.001) i es van correlacionar amb els títols anti-NF155, amb la puntuació en l’escala I-RODS a l’inici i amb el màxim I-RODS assolit. Els títols d’anti-NF155 i els nivells de sNfL van disminuir en tots els pacients tractats amb rituximab. Per tant, concloem que la CIDP anti-NF155+ presenta un perfil clínic i de resposta a el tractament específic i que el rituximab és eficaç en la CIDP anti-NF155+. Els títols d’autoanticossos i els nivells de sNfL són útils per monitoritzar l’estat de la malaltia en aquests pacients. Així doncs, els dos estudis reportats en la present tesi demostren que els biomarcadors són útils en el maneig clínic dels pacients amb neuropaties autoimmunes, ja sigui com a biomarcadors de pronòstic a llarg termini, com demostra l’estudi de sNfL en el SGB, o com a biomarcadors d’activitat clínica i resposta terapèutica, com demostra l’estudi de sNfL i títols d’anticossos anti-NF155 en els pacients amb CIDP anti-NF155+.
Language: Catalan
Field: Medicine
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7000269526
Cites: 93
Cited by:
Related to: 10