Work

Efecte diferencial de l'optimisme i de la competència personal en un procés d'estrès

Year: 2002
Type: dissertation
Abstract: El present treball ha aportat informació al coneixement de la relació entre les creences d'optimisme i de competència personal en un procés d'estrès, a través de dos estudis complementaris. Per una part, es presenta un estudi transversal, en el que es manipulen quatre situacions d'examen amb diferents nivells d'experiència i de control, per valorar l'evaluació primària i secundària i l'impacte afectiu que generen, en funció de les creences, en un grup de 100 estudiants. Es tracta d'un disseny intersubjecte, i els resultats més destacats han estat que el tipus de situació (més o menys controlable i amb més o menys experiència) interacciona amb les creences en relació al nivell d'autoeficàcia dels subjectes (evaluació secundària, F = 3,52; p = 0,018), i pel que fa al nivell d'impacte afectiu negatiu (F = 3,04; p = 0,033). Així, una alta competència personal es relaciona amb un major nivell d'autoeficàcia en totes les situacions, excepte en aquella menys controlable i sense experiència, en la qual és necessari ser optimista, a més de competent, per aconseguir els mateixos nivells d'autoeficàcia. En relació a l'impacte afectiu negatiu, és menor en els optimistes que en els pessimistes, excepte per la situació de control mitjà i sense experiència, en la qual ambdós grups igualen els seus nivells. El segon estudi presenta un disseny longitudinal, que consisteix en valorar les creences, l'evaluació, l'impacte afectiu, les estratègies d'afrontament i l'adaptació d'una situació real d'examen, potencialment estressant, amb tres fases de recollida de dades. La mostra final de l'estudi la componen 88 estudiants. A pesar que no s'han pogut relacionar les diferents variables mesurades amb l'adaptació (considerada com el rendiment a l'examen i l'evolució de l'impacte afectiu), s'ha pogut establir, a través de l'anàlisi de models estructurals, que l'impacte afectiu que genera la situació és el principal antecedent de les estratègies d'afrontament. Així, a major impacte afectiu, més ús de les estratègies d'afrontament actiu, supressió d'activitats distractores i recerca de suport social instrumental. A més, en funció de si l'impacte és positiu o negatiu, s'utilitzaran tipus d'estratègies diferenciats: Un impacte afectiu positiu s'ha relacionat amb un major ús de la reinterpretació positiva, un impacte afectiu negatiu s'ha relacionat amb una major recerca de suport social emocional. També s'ha pogut establir que, mentre que la competència personal es relaciona bàsicament amb l'impacte afectiu positiu, el pessimisme ho fa amb el negatiu. A partir dels resultats d'ambdós estudis, s'ha construït un model teòric que relaciona creences, evaluació primària i secundària, impacte afectiu i estratègies d'afrontament, i que pot servir com a marc de referència en posteriors treballs.
Language: Catalan
Field: Psychology
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7009336694
Cites: 102
Cited by:
Related to: 10