Work

Estudio de la enfermedad celíaca en los últimos 10 años de pacientes pediátricos : clínica y diagnóstico

Year: 2023
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: INTRODUCCIÓ La malaltia celíaca (MC) és una enteropatia autoimmune provocada per la ingestió de gluten en individus genèticament susceptibles. En les últimes dècades, s'han produït canvis amb una disminució de la gravetat. El diagnòstic es basa en marcadors genètics (DQ2 i DQ8) i anticossos antitransglutaminasa (AATG). L'objectiu general de la tesi és avaluar les característiques epidemiològiques, clíniques i diagnòstiques dels casos d'al·lèrgia al gluten en deu anys d'estudi. MATERIAL I MÈTODES La tesi està formada per dos estudis: - Estudi 1: Estudi clínic de deu anys basat en la comparació de la celiaquia clàssica i no clàssica - Estudi 2: Diagnòstic de la malaltia celíaca: Correlacions d'anticossos antitransglutaminasa (AATG) i marcadors genètics (HLA-DQ2 / DQ8) RESULTATS Estudi 1: es van incloure un total de 128 casos: 84 CD clàssic (66%) i 44 no clàssics (34%). Es va identificar antecedents familiars de CD en el 14% dels casos sense diferències entre grups. L'edat al diagnòstic va ser diferent per a la MC clàssica i no clàssica (4,9 ± 4 i 8,3 ± 4 anys respectivament; p<0,001). La presentació clàssica presentava canvis, incloent monosímptomes i atròfia intestinal més gran; p=0,04. El símptoma principal de la MC no clàssica va ser el dolor abdominal recurrent. Les manifestacions extraintestinals es van identificar en un 42% i es van produir en ambdós grups. La comparació entre grups va mostrar diferències en les taxes de migranya i deficiència de vitamina D i van ser més altes per a la CD no clàssica (p<0,05). Les malalties associades es van produir en el 10,9% i la diabetis mellitus tipus 1 va ser significativa per al grup de CD no clàssic (p = 0,04). Estudi 2: es van incloure un total de 112 casos amb una edat mitjana de 6 ± 4 anys. HLA-DQ2 va ser positiu en un 93% i DQ8 en un 61%. Els marcadors genètics negatius (HLA-DQ2/DQ8) van representar el 4,5% del total dels casos. La comparació entre els grups HLA [DQ2 (+) i DQ2 (-)], només la variable de diabetis mellitus tipus 1 va ser més alta en el grup DQ2 (-), p=0,05. Es va realitzar una segona comparació tenint en compte l'associació entre el grup QD2 (+) i DQ8 (+)/DQ8 (-). Aquesta comparació va mostrar que el subgrup DQ2 (+) / DQ8 (+) tenia una taxa significativament més alta de diabetis mellitus tipus 1 (p = 0,023). Els nivells d'anticossos antitransglutaminasa (AATG) oscil·laven entre 0 i 36.745 U/ml. Es va identificar una correlació inversa entre l'edat i els nivells d'AATG-L (p=0,043). La biòpsia duodenal es va realitzar en un 66% en l'avaluació diagnòstica. Els pacients amb AATG superior a 1000 U/ml (23% del total) van presentar una correlació positiva amb el perfil de biòpsia amb atròfia intestinal (p=0,029). La biòpsia normal i els casos de tipus IIIb tenien una diferència significativa en AATG-L (p = 0, 04). El perfil de biòpsia atròfica va presentar una correlació positiva amb el retard del creixement i l'anticossos antitransglutaminasa > 1000 U/ml. CONCLUSIONS Estudi 1: La CD clàssica va ser el perfil més freqüent i va presentar una disminució de la gravetat dels símptomes, però es va mantenir una taxa d'atròfia intestinal més alta. El dolor abdominal recurrent va ser el principal símptoma de la EC no clàssica. Les manifestacions extraintestinals i les malalties associades, com la diabetis mellitus tipus 1, van mostrar una tendència creixent d'ocurrència entre els casos de MC no clàssica. Estudi 2: DQ2 va ser la principal prova genètica amb sensibilitat; Tanmateix, els casos de diabetis mellitus tipus 1 van presentar una expressió significativa del marcador genètic DQ8. Els nivells d'anticossos antitransglutaminasa van disminuir amb l'edat i van presentar una correlació positiva amb l'atròfia
Author: Pena Schesquini-Roriz, Katia Regina
Language: Catalan
Field: Medicine
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7009749580
Cites: 145
Cited by:
Related to: 10