Work

Bioinformatics Approaches to Protein Interaction and Complexes: Application to Pathogen-Host Epitope Mimicry and to Fe-S Cluster Biogenesis Model

Year: 2013
Type: dissertation
Abstract: Les interaccions antigen/anticòs són un dels tipus més interessants d'interaccions proteiques. La millor manera de prevenir les malalties causades per patògens és mitjançant l'ús de vacunes. L'aparició de la genòmica permet fer cerques a tot el genoma de nous candidats vacunals, tècnica anomenada vaccinologia inversa. L'estratègia més comuna on s'aplica la vaccinologia inversa és al disseny de vacunes de subunitats recombinants, que en general generen resposta immune humoral a causa de la presència d'epítops B en les proteïnes del patogen. Un problema important d'aquesta estratègia és la identificació de les proteïnes immunogèniques protectives del surfoma del patogen. El mimetisme epitòpic pot donar lloc a fenòmens autoimmunes relacionats amb diverses malalties humanes. El Capítol I d'aquesta tesi descriu una anàlisi computacional basat en la seqüència on, mitjançant l'aplicació de l'algorisme BLASTP, es van comparar bases de dades d'epítops B lineals coneguts i també de seqüències de proteïnes de superfície dels principals patògens bacterians respiratoris humans amb el proteoma humà. Es va trobar que cap dels 7353 epítops B lineals analitzats tenien regions d'identitat de seqüència amb proteïnes humanes capaces de generar anticossos i alhora que només l'1% de les 2175 proteïnes analitzades contenien alguna zona de seqüència compartida amb el proteoma humà. Aquestes troballes suggereixen l'existència d'un mecanisme per evitar l'autoimmunitat. També proposem una estratègia per corroborar o advertint sobre la viabilitat d'una proteïna que contingui un cert epítop B lineal de ser un bon candidat vacunal mitjançant estudis de vaccinologia inversa. En resum, els epítops sense cap tipus d'identitat de seqüència amb proteïnes humanes han de ser bons candidats vacunals, i al l'inrevés. El docking proteic és un mètode computacional per predir la millor manera en què interactuen les proteïnes, però, és possible identificar quina és la millor solució d'un programa de docking? La resposta habitual a aquesta pregunta és la solució que tingui més alta puntuació als outputs dels programes de docking, però les interaccions entre proteïnes són processos dinàmics, i moltes vegades la regió d'interacció és prou àmplia com per permetre diferents orientacions i/o energies d'interacció entre elles. En alguns casos, com en un multímer, es poden donar diverses regions d'interacció entre els monòmers. Aquests processos dinàmics impliquen interaccions, amb desplaçaments de superfície entre proteïnes, que porten a assolir la configuració funcional del complex proteic. Així doncs, en molts casos no hi ha una solució estàtica i única per a la interacció entre proteïnes, sinó que es donen diverses configuracions que també haurien de ser analitzades perquè podrien ser importants. Per extreure el conjunt de solucions més representatives dels outputs dels programes de docking, al Capítol II d'aquesta tesi es detalla el desenvolupament d'una aplicació de clústering no supervisada i automàtica, anomenada DockAnalyse. Aquesta aplicació es basa en el mètode ja existent de clústering DBscan, mitjançant el qual es busquen continuïtats entre els clústers generats per la representació de les dades dels outputs de docking. El mètode de clústering DBSCAN és molt robust i resol alguns dels problemes d'inconsistència dels mètodes clàssics de clústering com el tractament dels valors atípics i la dependència alhora de definir prèviament el nombre de clústers. Mitjançant representacions gràfiques i molt visuals, DockAnalyse fa que la interpretació de les solucions de docking sigui més fàcil permetent-nos trobar les més representatives. S'ha utilitzat aquesta nova aplicació per analitzar diverses interaccions proteiques i així poder modelar el comportament dinàmic de la interacció entre les proteïnes d'un complex. DockAnalyse també pot fer-se servir per a descriure regions d'interacció entre proteïnes i, per tant, orientar en futurs assajos de docking flexibles. L'aplicació (feta amb el paquet R) és oberta i accessible. La construcció dels Clústers Ferro-Sofre (ISC) en eucariotes implica interaccions entre diferents proteïnes, entre els quals es troba la proteïna Frataxina. Dèficits d'aquesta proteïna s'han associat amb excés de ferro dins del mitocondri i alteracions en la biogènesi dels ISC ja que es proposa que Frataxina actua com a donadora de ferro per a la construcció d'aquests ISC en aquest orgànul. Una reducció dràstica de Frataxina causa l'Atàxia de Friedreich, una malaltia neurodegenerativa hereditària humana que afecta principalment l'equilibri, la coordinació, els músculs i el cor. Aquest síndrome és l'atàxia autosòmica recessiva més comuna. Entre els mecanismes moleculars d' humans i de llevat que involucren Frataxina s'han trobat moltes similituds així que els llevats representen un bon model per a estudiar aquest procés. En llevat, el complex proteic que forma la plataforma central de muntatge dels passos inicials de la biogènesi dels ISC està composta per la Frataxina homòloga de llevat, el dímer Nfs1-Isd11 i la proteïna Isu. En general, està acceptat que la funció de les proteïnes implica interaccions amb altres proteïnes associades, però en aquest cas no se sap prou sobre l'estructura del complex de proteïnes i, per tant, com funciona exactament. En el Capítol III d'aquesta tesi es proposa un model del complex proteic necessari per a la biogènesi dels ISC amb el que es pretén aprofundir en detalls estructurals que expliquin la funció biològica. Per aconseguir aquest objectiu s'han utilitzat diverses eines de la bioinformàtiques, així com tècniques de modelització i programes de docking de proteïnes. Com a resultat, s'ha modelat l'estructura d'aquest complex proteic i també s'ha suggerit el comportament dinàmic dels seus components, juntament amb la dels àtoms de ferro i sofre necessaris per a la formació dels ISC. Aquestes hipòtesis podrien ajudar a comprendre millor la funció i les propietats moleculars de la proteïna Frataxina, així com els de les seves companyes presents al complex proteic.
Language: Catalan
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7027048618
Cites: 118
Cited by: 1
Related to: 10