Work

La problemàtica dels microplàstics als oceans: Anàlisi de la fragmentació d’agregats

Year: 2020
Type: dissertation
Abstract: L’ús massiu de plàstic en els temps actuals comporta un gran responsabilitat en la gestió dels seus residus. La contaminació del mar per partícules de microplàstics és un dels reptes mediambientals més importants actualment, ja que es troben presents a totes les aigües, des de les més superficials fins a les més profundes, entrant a la cadena alimentària i provocant un impacte importat en la flora i la fauna marina. Es creu que un dels possibles mecanismes de distribució d’aquestes partícules per tot l’oceà és la formació i fragmentació d’agregats d’aquestes partícules amb partícules biogèniques (plàncton mort i els seus residus) que es creen a partir de les col·lisions entre elles, causades per la turbulència marina. Aquest treball s’ha centrat en l’estudi de la fragmentació dels agregats en la capa superficial de l’oceà, causada per l’esforç tallant aplicat pel fluid sobre ells, i assumint una turbulència isotròpica homogènia (HIT). Primerament s’ha definit i estudiat un model per caracteritzar les principals propietats dels agregats, com el diàmetre segons el nombre de partícules, la densitat, i l’esforç crític per trencar-se. Aquest estudi s’ha realitzat per diversos diàmetres de partícules primàries, i ha permès determinar la mida màxima que poden adquirir, i concloure que la seva densitat relativa al aigua tendeix a 1. Seguidament havent definit les equacions que descriuen el moviment del fluid turbulent i el de les partícules que es mouen amb ell, s’han dut a terme 3 simulacions numèriques en un volum d’un cub de costat 𝐿���� = 0.5 𝑚����, format per una malla tridimensional de 196 x 196 x 196 volums de control. En aquestes s’ha estudiat el moviment de les partícules i les interaccions entre ells. L’experiment s’ha fet per 3 parelles de diàmetres diferents, entre 5 · 10−5 − 1 · 10−3 𝑚���� i una densitat de partícules fixa 𝑛����𝑝���� = 5 · 106 𝑝����𝑟����𝑡����/𝑚����3 . S’han estudiat els agregats formats després d’un cert temps. S’ha observat que es formen prop de 10.000 agregats, sent la majoria binomis de dues partícules, els més petits, i de 6 partícules els més grans. També s’ha determinat que la composició dels agregats tendeix a ser superior en les partícules de diàmetre major. Finalment s’ha observat que els diàmetres dels agregats superen el valor crític pronosticat pel model, confirmant que les condicions de ruptura es compleixen en les condicions experimentals.
Language: Catalan
Subfield: Pollution
Open Access status: green
OpenAlex ID: W3171046928
Cites:
Cited by:
Related to: 10