A social-ecological approach to assess the effects of global change on mountain ecosystems : gamification as a strategy to transfer knowledge to society
Year: 2023
Type: dissertation
Abstract: Els sistemes muntanyosos proveeixen recursos essencials que van més enllà dels seus llindars geogràfics, com aigua dolça i productes alimentaris. A més, les muntanyes tenen una alta biodiversitat, actuen com a embornals de carboni, i proveeixen serveis intangibles lligats a valors estètics, culturals, i recreacionals. Aquestes regions són unes de les més amenaçades pel canvi climàtic, i també estan exposades a pressions socioeconòmiques. La seva capacitat d'adaptar-se determinarà la preservació dels seus serveis ecosistèmics, així com el benestar dels seus habitants. Així doncs, és essencial que es planifiquin estratègies d'adaptació que assegurin un desenvolupament sostenible d'aquestes regions. Per fer-ho adequadament, cal estudiar les muntanyes emprant aproximacions socioecològiques (SES), que busquen entendre les relacions entre aspectes socioeconòmics i ecològics per fer front a problemes ambientals. A més, tot i que planificar estratègies per adaptar-se és clau, la conscienciació de la població per fer front al canvi climàtic també és un aspecte fonamental del procés d'adaptació. Així doncs, experts afegeixen que cal trobar noves maneres de comunicar ciència i conscienciar sobre el canvi climàtic. Per tant, aquesta tesi té dos objectius principals. El primer objectiu és estudiar les muntanyes, especialment els Pirineus, des d'un punt de vista socioecològic. El segon objectiu és desenvolupar una innovadora eina, un joc educatiu, per transmetre els descobriments de la tesi i conscienciar sobre el canvi climàtic. Per aconseguir el primer objectiu, el Capítol 1 d'aquesta tesi revisa la literatura sobre SES de muntanya i l'emmarca sota un mateix marc conceptual, a fi d'identificar patrons i buits de coneixements. Els resultats d'aquest capítol mostren que molts dels estudis no combinen informació socioeconòmica i ecològica per analitzar els seus sistemes. La majoria dels treballs inclouen poques variables, i rarament empren dades ambientals quantitatives. A més, sovint ometen els drivers socioeconòmics. Basant-se en els resultats del Capítol 1, els Capítols 2 i 3 miren d'adreçar alguns dels buits de coneixement identificats. Així doncs, el Capítol 2 té l'objectiu de facilitar la inclusió dels drivers socioeconòmics en el procés de presa de decisions. En aquest capítol, s'introdueixen unes pautes dissenyades a prevenir la maladaptació, que combinen drivers socioeconòmics i ambientals globals amb les diverses postures dels locals. Aquestes guies poden ajudar a detectar conflictes entre els locals i el que s'imposa externament a través de tendències socioeconòmiques. La seva implementació a la regió dels Pirineus mostra que una estratègia Degrowth és la que més encaixa amb els locals, mentre que una tendència Business-As-Usual originaria conflicte. El Capítol 3 analitza la mateixa regió dels Pirineus des d'un punt de vista socioecològic utilitzant variables quantitatives, incloent-hi hidrològiques, d'usos del sòl, climàtiques, ambientals, de biodiversitat i socioeconòmiques. Gràcies a analitzar quantitativament les relacions entre elements, podem entendre com funciona el sistema. Això permet determinar punts forts i febles del sistema a pressions externes, com el canvi climàtic. Els resultats d'aquest capítol revelen que el sistema depèn de fonts externes, majoritàriament turisme, per mantenir un creixement econòmic. Aquest enfocament en turisme, però, afecta negativament els recursos hídrics i a la biodiversitat, situació agreujada pel canvi climàtic. A més, fa que la regió sigui vulnerable a pressions macroeconòmiques externes. Una diversificació de l'economia, i particularment potenciar l'agricultura sostenible, ajudaria a prevenir una futura recessió econòmica i la degradació dels ecosistemes. Finalment, el Capítol 4 descriu el desenvolupament d'un joc educatiu fet per comunicar d'una manera amena els descobriments dels Capítols 2 i 3 a un públic no expert. Així doncs, el prototip, BALANCE, mostra les relacions entre variables socioecològiques dels Pirineus (Capítol 3), així com possibles escenaris de desenvolupament i com els locals es poden veure afectats per les decisions preses (Capítol 2).
Author: Zango Palau, Anna
Institution: Universitat Autònoma de Barcelona
Language: Catalan
Subfield: Global and Planetary Change
Field: Environmental Science
Domain: Physical Sciences
Keywords: mountain ecosystems, social-ecological systems, global change, climate change adaptation, gamification, game-based learning, climate change awareness, knowledge transfer, Pyrenees, ecosystem services, sustainable mountain development, participatory mapping, participatory modeling, participatory scenario planning, participatory forecasting, participatory design, participatory evaluation, participatory monitoring
SDGs: Life on land, Climate action
Open Access status: green
Award: G993882927
OpenAlex ID: W7034112595
