Work

Integrals de curvatura i geometria integral a l'espai hiperbòlic

Year: 2003
Type: dissertation
Abstract: mateixa manera que la geometria integral euclidiana s'ocupa dels plans afins.Pel cas de les horosferes, aquest estudi va ser iniciat per Santaló a [San67] i [San68] en dimensions 2 i 3 i el van continuar Gallego, Martínez Naveira i Solanes a [GNS] en dimensió arbitrària.El cas de les hipersuperfícies equidistants el tractarem aquí per primer cop i ho farem conjuntament amb l'anterior.Un fet que crida molt l'atenció és que la mesura d'horoboles (regions convexes limitades per horosferes) que contenen un compacte és finita malgrat ser aquestes horoboles regions no acotades.A més, aquest fet servirà per provar certes desigualtats geomètriques per als conjunts h-convexos o convexos respecte horosferes.Finalment veurem que, igual que pels plans geodèsics, l'esperança del volum del tall d'un domini amb una horosfera o una equidistant aleatòria està acotada per sobre per més gran que sigui el domini.A continuació detallem l'organització d'aquest treball.El capítol 1 conté algunes observacions preliminars sobre l'espai hiperbòlic H n i sobre les integrals de curvatura mitja d'hipersuperfícies.També s'hi fan alguns càlculs amb el mètode de la referència mòbil que serà l'eina bàsica de la resta del text.A més, aquest mètode ens estalviarà haver de fer ús de cap model concret de l'espai hiperbòlic.Només en moments puntuals farem servir el model projectiu i encara de forma sintètica.Val a dir que tot el que farem en aquest treball es pot fer amb la mateixa comoditat treballant en el model de l'hiperboloide.Tanmateix, no hem volgut fer-ho així per tal de veure més clarament les raons geomètriques que fan aparèixer les mètriques semi-riemannianes.El capítol 2 estudia els espais formats per plans geodèsics de H n .Dediquem especial atenció a la seva estructura semi-riemanniana invariant per l'acció del grup de moviments de H n .Com a cas particular, identifiquem l'esfera de de Sitter Λ n amb l'espai d'hiperplans orientats de H n .En aquest espai desenvolupem el mètode de la referència mòbil i estudiem la relació de dualitat que manté amb el mateix H n .També generalitzem a Λ n alguns resultats sobre mesures de contacte coneguts en varietats riemannianes de curvatura constant.Aquests resultats serveixen per acabar el capítol amb una fórmula de Cauchy-Crofton a Λ n .Aquesta fórmula és un dels resultats principals del treball i la seva demostració inspirarà gran part del contingut del següent capítol.El capítol 3 tracta sobre la curvatura total d'hipersuperfícies.En una primera part s'hi estudia la integral de la curvatura de Gauss d'hipersuperfícies tancades.Això es fa des del punt de vista de la geometria integral que, com hem dit, presenta avantatges respecte el punt de vista intrínsec.Després de recordar breument els casos euclidià i esfèric que són coneguts, es passa a l'espai hiperbòlic.El resultat serà la fórmula (1) que alhora dóna lloc a una nova demostració d'algunes fórmules de geometria integral així com del teorema de Gauss-Bonnet a l'espai hiperbòlic.La segona part del capítol s'ocupa de l'estudi de la curvatura total absoluta (en el sentit de Chern i Lashof).Després de recordar breument la teoria clàssica a l'espai euclidià, comencem l'estudi amb les superfícies de H 3 .El més important d'aquesta secció són els exemples que proven que la desigualtat de Chern-Lashof no és certa en geometria hiperbòlica.A continuació, donem una definició de subvarietat tensa a H n anàloga en
Authors: Solanes, Gil, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Matemàtiques
Language: Catalan
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7038504134
Cites: 33
Cited by:
Related to: 10