Valoración de la madurez para la toma de decisiones sanitarias en menores afectos de enfermedad aguda y crónica en un contexto hospitalario
Year: 2020
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: INTRODUCCIÓ: La participació de el menor en la presa de decisions és un aspecte clau en el nou marc ètic i legal de desenvolupament de la medicina actual. Aquesta participació s'ha de fer de manera progressiva i d'acord amb la maduresa de el menor. Per això, la valoració rigorosa de la mateixa s'erigeix com a punt clau per la presa de decisions sanitàries principalment en els menors amb malaltia crònica. Des de la llei 41/2002 d’autonomia del pacient del 14 de noviembre, s’ estableix que des dels 12 als 16 anys l'opinió en les decisions sobre la seva salut ha de ser escoltada abans que el seu representant legal atorgui el consentiment; per això l'adolescent ha de ser prou madur i és el professional que el tracta qui ha de mesurar la seva maduresa. OBJECTIU: Determinar la maduresa d'un col·lectiu de menors entre els 12 i 16 anys amb malaltia aguda o crònica, en el context sanitari i comparar-la amb adolescents sans de la mateixa edat. METODOLOGIA: Estudi descriptiu transversal que es realitza passant el test de l’Escala de la Valoració de la Maduresa del Menor de Lleida (EvMaMe T-9) als adolescents amb malaltia aguda o crònica i un test de Likert als pares i professionals per valorar la maduresa que creuen que tenen els seus fills o pacients respectivament. Es compara amb la maduresa de la població sana de la seva mateixa edat. S'ha utilitzat estadística descriptiva amb mesures de tendència central i mesures de variabilitat utilitzant models de regressió lineal i logística RESULTATS: No existeix una relació estadísticament significativa entre l'edat i la maduresa, però si valorem el sexe, les adolescents nenes són més madures en totes les franges d'edat tant si són nenes malaltes o sanes, exceptuant als 16 anys on són els adolescents nens malalts els que són més madurs. Pel que fa a la malaltia els adolescents amb malaltia crònica són més immadurs que els adolescents sans i els que tenen una malaltia aguda, és a dir que la malaltia no és un factor que augmenti la maduresa dels menors. Es confirma que no hi ha relació entre la maduresa del menor i la que creuen que té els seus pares i professionals que el tracten. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS: La malaltia crònica modifica la maduresa del menor, però de manera que són més immadurs que els adolescents de la seva edat, per tant, aquesta experiència vital no augmenta la maduresa. No es modifica amb l'edat, és a dir no són més madurs com més edat tenen els adolescents. Finalment, la valoració subjectiva dels professionals i dels pares no es correlaciona amb la maduresa dels adolescents avaluada pel test. Això demostra la necessitat de la utilització d'un test per valorar correctament la maduresa del menor en la pràctica clìnica diaria per involucra-los de manera correcta en la presa de decisions complexes sobre la seva salut.
Author: Gairí Burgués, Maria Alba
Institution: Universitat de Lleida
Language: Catalan
Field: Medicine
Domain: Health Sciences
Open Access status: green
Funder: Svenska Forskningsrådet Formas
OpenAlex ID: W7044038926
