Drogas, sexismo y deporte en el siglo XX. Las políticas antidopaje y de verificación del sexo en la España franquista (1940-1972) y sus relaciones internacionales
Year: 2021
Type: dissertation
Abstract: La implantació de la política antidopatge i de verificació del sexe en l'esport internacional va tenir un impacte negatiu en la vida personal i professional dels i les esportistes. Si bé les autoritats esportives ja van formular la necessitat d'implantar ambdues polítiques abans dels anys seixanta del segle XX, va ser en aquesta dècada quan els controls de drogues i de verificació del sexe van esdevenir sistemàtics en l'esdeveniment esportiu més important de la nostra època, els Jocs Olímpics. Principalment, hem realitzat la nostra recerca a partir de fonts espanyoles elaborades durant la Dictadura, de manera que un dels nostres objectius principals ha estat analitzar la contribució del règim franquista en la implantació de totes dues polítiques a escala internacional i la seva aplicació en l'esport espanyol. Volem assenyalar que a causa de la particularitat del model esportiu que es va anar consolidant al llarg del segle XX, els controls de drogues i de verificació del sexe no van ser universals durant el període que hem estudiat. Moltes modalitats i esdeveniments esportius van quedar al marge d'ambdues polítiques, per dos motius. D'una banda, perquè cada federació esportiva internacional té autonomia per a decidir quines polítiques aplica i quines no i, d'altra banda, perquè els principals esdeveniments esportius internacionals els organitzen empreses privades, les quals també van gaudir d'autonomia per a decidir si aplicaven o no els controls antidopatge i de verificació del sexe. Les principals institucions esportives partidàries d'implantar la política antidopatge van ser tres: el Comitè Olímpic Internacional, la Federació Internacional d'Atletisme Amateur i la Unió Ciclista Internacional. El COI i la FIAA també van ser les encarregades de la introducció dels controls de verificació del sexe en l'esport. Aquestes tres institucions van crear comissions mèdiques al llarg de la dècada de 1960 per a eliminar de l'esport dues realitats que jutjaven deshonestes: la pràctica de certs consums de drogues i habitar cossos que no encaixaven amb el model de feminitat occidental. Aquestes comissions les integraven metges i químics, els quals van dotar de legitimitat científica les decisions polítiques que els dirigents esportius afirmaven prendre en defensa del fair play. Els mitjans de comunicació van emprar tota una sèrie d'estratègies retòriques destinades a convèncer a l'opinió pública que l'amenaça de les drogues i el "frau de gènere" era fins i tot pitjor del que indicaven les autoritats esportives. La nostra anàlisi de la premsa, dels documents oficials de la Delegación Nacional de Deportes i de les revistes de medicina esportiva espanyoles, ens permeten assenyalar que, en general, la Dictadura va contribuir a la consolidació internacional de la política antidopatge, encara que en l'àmbit nacional les mesures van arribar tard i tan sols es van aplicar en el ciclisme. Pel que fa a la política de verificació del sexe, el règim franquista va col·laborar amb les autoritats esportives internacionals a justificar la necessitat dels controls per a salvaguardar el joc net, vigilar i perpetuar les diferències "naturals" entre homes i dones, i deslegitimar les victòries esportives comunistes.
Author: Font Noguerol, José Daniel
Language: Catalan
Topic: Doping in Sports
Subfield: Sociology and Political Science
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7046605092
