Work

Perfiles de rehabilitación y factores asociados a la evolución del ictus en pacientes ancianos ingresados en unidades de atención intermedia

Year: 2016
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: L'ictus és la primera causa de discapacitat en adults a nivell mundial. La heterogeneïtat dels factors que influeixen en la recuperació i l'escassa evidència científica en persones grans dificulta l'intent de predir el pronòstic rehabilitador. Objectius: 1) Analitzar els factors associats a la recuperació dels pacients grans que ingressen després d'un ictus a les unitats de rehabilitació geriàtrica d'hospitals d'atenció intermèdia (RHBGer). 2) Identificar i descriure possibles perfils de complexitat rehabilitadora, en base a les característiques basals dels pacients grans ingressats després d'un ictus a unitats RHBGer i 3) Valorar l'evolució funcional dels diferents perfils de complexitat rehabilitadora. Metodologia: Es van realitzar dos estudis de cohort multicèntrics: Subprojecte 1. Es van analitzar les dades demogràfiques, clíniques, funcionals i cognitives dels pacients ≥65 anys ingressats després d'un ictus a totes les unitats RHBGer de Catalunya durant l'any 2008. Les dates es van exportar de la base de dades administrativa Conjunt Mínim Bàsic de Dades Soci-Sanitari, i es va realitzar un anàlisi multivariable de tots aquests factors en relació amb la variable resultat (millora funcional i retorn a domicili). Subprojecte 2. Es van analitzar les dades dels pacients ≥65 anys, ingressats després d'un ictus, a 9 unitats RHBGer de Catalunya durant l'any 2010. Per identificar els possibles perfils es va realitzar una anàlisi de clústers tipus k-means, en el qual es van incloure: l'edat, la presència del cuidador, la comorbiditat, la discapacitat prèvia i després de l'ictus, el deteriorament cognitiu i la gravetat de l'ictus . Es van analitzar les diferències entre els possibles perfils en relació a la millora funcional, la millora funcional relativa, l'eficiència rehabilitadora, el temps d'estada hospitalària i la nova institucionalització, mitjançant models d'ANOVA i ANCOVA (ajustats per sexe i institucionalització prèvia). Es va crear un arbre de decisió per a l'assignació pràctica de nous pacients als diferents perfils. Resultats: Subprojecte 1: 879 pacients, edat mitjana 77,48±10,18 anys, 52,6% dones. Un pitjor estat cognitiu a l'ingrés [OR (IC95%)=0,851 (0,77-0,94)] i la presència d'incontinència fecal [OR (IC95%)=0,56 (0,45-0,69)] van reduir la probabilitat de tornar a casa i de millorar funcionalment, mentre que la millora de la funció cognitiva durant l'ingrés [OR (IC95%)=1.35 (1,14-1,59)], més dies de rehabilitació durant les dues primeres setmanes [OR (IC 95%)=1,06 (1,03-1,09)] i una estada hospitalària perllongada [OR (IC95%)=1,01 (1,01-1,02)] es van associar amb un millor resultat. Subprojecte 2. 384 pacients, 79,1±7,9 anys i el 50,8% dones. Tres possibles perfils van ser identificats: a) Baixa Complexitat amb cuidador (BCC), b) Complexitat moderada i sense cuidador (MCN), i c) Complexitat severa amb cuidador (SCC). Es van trobar diferències significatives entre els grups BCC i SCC, en relació amb la millora funcional (diferència de mitjanes=12,3 (IC95%=5,0-19,7), p 0,001), la millora funcional relativa (diferència de mitjanes=0,24 (IC95%=0,02-0,46), p=0,027), l'eficiència rehabilitadora (diferència de mitjanes=0.4 (IC95%=0,1-0,70), p = 0,004) i la nova institucionalització (17,8% de BCC i el 34,6% del SICC, p = 0,002). Quan es van comparar els grups MCN i SCC només es van trobar diferències significatives, en la millora funcional (diferència de mitjanes=8,7 (IC95%=0,3-17,0, p = 0,038)). No es van trobar altres diferències entre els grups. Conclusions: 1) A la nostra mostra, diferents característiques clíniques, funcionals i socials, incloent la millora cognitiva durant l'ingrés, es van associar amb l'evolució del procés rehabilitador de pacients grans que ingressen a unitats RHBGer després d'un ictus, la qual cosa confirma la necessitat d'un abordatge multidisciplinari del pacient. 2) A la nostra mostra existeixen possibles perfils de complexitat rehabilitadora, descrits en base a característiques clíniques basals. 3) El coneixement de les trajectòries d'evolució dels diferents perfils ens seria de gran ajuda per a la presa de decisions terapèutiques i administració de recursos sanitaris.
Authors: Pérez Bazán, Laura Mónica, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
Language: Catalan
Subfield: Rehabilitation
Field: Medicine
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7051815550
Cites: 98
Cited by:
Related to: 10