Aislamiento social : caracterización clínica, sociodemográfica, terapéutica y familiar en una muestra de sujetos atendidos por un equipo de atención domiciliaria especializado en psiquiatría
Year: 2020
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: L'aïllament social és un fenomen cada vegada més prevalent. A pesar que existeixen proves que demostren que és un factor de risc de mortalitat similar a altres, com el tabaquisme, la seva recerca ha estat escassa. Des de la descripció del fenomen d'aïllament hikikomori al Japó, no hi ha hagut consens en la seva definició, criteris diagnòstics i característiques clíniques essencials. Està en debat si és un nou trastorn mental, una síndrome lligada a la cultura japonesa o si simplement aquests casos podrien rebre un diagnòstic de trastorn mental conegut. Existeixen llacunes de coneixement importants sobre la seva prevalença, curs evolutiu, patologia comórbida, causes i tractament. La descripció de casos en altres cultures mostra la necessitat de la seva recerca internacional. Aquesta Tesi neix de l'experiència de l'Equip Multidisciplinari de Suport Especialitzat (EMSE) de Barcelona en l'atenció psiquiàtrica domiciliària. Davant la seva elevada freqüència i dificultat de tractament, sorgeix aquest treball, l'objectiu del qual és l'anàlisi de les característiques sociodemogràfiques, clíniques i de resposta terapèutica de l'aïllament social en la nostra societat, així com els possibles subtipus i factors familiars associats. La primera fase, corresponent a la caracterització clínica, sociodemogràfica i terapèutica, mostra que l'aïllament social existeix en la nostra societat, sent equiparable al hikikomori, ajudant a consensuar la seva definició i criteris diagnòstics. Coincidint amb estudis japonesos, és més freqüent en homes adults joves, amb una durada variable, elevada gravetat clínica i escassa col·laboració. Majoritàriament associat a patologia comórbida, dóna suport a la teoria que constitueix una síndrome comuna a diferents trastorns mentals, sent els més freqüents els afectius, ansietat i psicòtics. La segona fase correspon a l'anàlisi de l'evolució i resposta terapèutica dels pacients tractats pel EMSE després de ser vinculats a la xarxa de salut mental, i la proposta de divisió en subtipus en funció de les variables comorbilidad, col·laboració, temps d'evolució i edat, que permetin personalitzar el tractament en funció de les necessitats i l'evolució. Existeix tendència global a l'empitjorament i desvinculació a 12 mesos, associant-se l'hospitalització amb millor evolució, fins i tot amb característiques basals més desfavorables. Les variables comorbilidad i col·laboració s'associen a característiques diferencials basals i evolutives, observant un subtipus diferenciat amb trastorns d'ansietat i/o afectius, així com un subgrup de menor col·laboració. Aquestes dades plantegen la idoneïtat de desenvolupar un pla terapèutic diferencial segons característiques basals: intervenció no hospitalària i major esforç terapèutic de moderada intensitat a llarg termini en el subgrup d'ansietat-afectius, i, per contra, intervenció hospitalària inicial que possibiliti estratègies centrades en la consciència de trastorn i necessitat de tractament en els casos amb menor col·laboració. La tercera fase analitza els factors familiars, evidenciant elevada freqüència de factors familiars negatius (antecedents psiquiàtrics familiars, dinàmiques familiars disfuncionals i maltractament infantil), estant tots ells altament interrelacionats i al seu torn, relacionats amb la gravetat de l'aïllament. Per això, els programes comunitaris dirigits a l'aïllament social haurien de dissenyar-se per a avaluar cadascun d'aquests factors, i les intervencions familiars es beneficiarien d'actuar sobre tots ells. En conclusió, l'aïllament social en el nostre entorn és equiparable al hikikomori, presentant-se majoritàriament associat a patologia comórbida. Factors com la col·laboració inicial o la presència de trastorns d'ansietat-afectiu influeixen en el seu curs evolutiu, suggerint la necessitat de protocols d'intervenció diferents. Presenta una associació clara amb factors familiars, sobre els quals poder dirigir intervencions preventives y de suport.
Author: Malagón Amor, M. Ángeles
Institution: Universitat Autònoma de Barcelona
Language: Catalan
Subfield: Education
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7054398872
