Work

Niveles de cortisol (sérico matutino, salivar nocturno, libre urinario 24h y test de supresión con 1mg de dexametasona) en pacientes con obesidad severa y en relación con la cirugía bariátrica

Year: 2024
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: Els pacients amb obesitat severa (OS) i sotmesos a cirurgia bariàtrica (CB) són creixents en la població. La CB és eficaç per aconseguir una pèrdua de pes important i ràpida, però la recuperació de pes és un problema emergent. Existeixen dades controvertides sobre la utilitat del cortisol com a biomarcador predictiu de l'evolució ponderal després de la CB. D'altra banda, el test de supressió amb 1 mg de dexametasona (TSD) és un dels pilars diagnòstics de la síndrome de Cushing utilitzat amb freqüència a la pràctica clínica. Es desconeix la influència dels canvis ponderals en els resultats del TSD, i hi ha poca informació sobre altres factors determinants de resposta, com la concentració de dexametasona o la globulina fixadora de corticoides (CBG). Davant d'aquestes premisses, es van plantejar quatre subestudis per a aquesta tesi doctoral: En els estudis 1 i 2 ens vam proposar estudiar els nivells de cortisol (sèric matutí, TSD, cortisol salival nocturn (Csn) i cortisol lliure urinari de 24 h (CLU)) a una cohort de subjectes amb OS i valorar si eren vàlids com a factor pronòstic en la pèrdua i reganància ponderal (RP) post-CB. Per a això es va realitzar un estudi prospectiu que va incloure 142 pacients en llista d'espera per a CB, que es van monitoritzar de forma exhaustiva i es va mesurar al cap de 12 i 24 mesos la pèrdua i RP. Es va concloure que un cortisol sèric matutí alt previ a la CB és un biomarcador de RP precoç. Un cortisol basal > 13 μg/dL va classificar adequadament els pacients que 2 anys post-CB reguanyaren > 10% del màxim pes perdut. La resta d'estudis de cortisol (TSD, CLU, Csn) no van proporcionar informació pronòstica de l'evolució ponderal. En el tercer subestudi, que va incloure 38 pacients, es van descriure i analitzar els resultats del TSD abans i 2 anys després de la CB de forma intraindividual. El valor del cortisol després del TSD va ser estadísticament significativament més alt després de la CB, arribant a superar en 4 casos el valor preestablert (1.8 μg/dL). L'estudi 4 (DEXATEST) va incloure 38 subjectes dividits en tres grups: 10 pacients amb OS no operats, 21 pacients sotmesos a Bypass gàstric en Y-de-Roux 2 anys abans, i 7 controls sans normopès. Es va realitzar el TSD analitzant en la mostra de l'endemà dexametasona i CBG, a més d'altres paràmetres. Els pacients operats de CB van suprimir menys el cortisol que els no operats. Va resultar que els pacients post-CB van assolir una concentració de dexametasona estadísticament significativament inferior als grups no operats. No obstant, el grau de supressió de cortisol no va correlacionar amb el valor de dexametasona. La CBG no va mostrar diferències entre grups ni va influir en el resultat del TSD. Addicionalment, es va mesurar el cortisol salival matutí després del TSD, que no va mostrar correlació amb el cortisol sèric. La present tesi doctoral contribueix a l'augment de coneixement sobre la relació de l'obesitat severa i el sistema hipotalàmic-hipofisari-adrenal (HHA). Els nostres descobriments confirmen que una mostra simple de cortisol sèric matutí permet predir la RP, fet útil per intensificar estratègies dirigides a prevenir aquesta RP. D'altra banda, la CB va impactar en el resultat del TSD 1 mg intra-subjecte al cap de 2 anys. De tal manera que la supressió de cortisol va ser menor després de la CB, fins i tot obtenint valors > 1.8 μg/dL en alguns casos. Així doncs, qüestionem la fiabilitat del TSD després de la CB, en part perquè el nivell de dexametasona assolit és menor que en els subjectes no operats.
Language: Catalan
Subfield: Surgery
Field: Medicine
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7058476549
Cites: 98
Cited by:
Related to: 10