The New Identity of Catalan Rural Geography. Rosa Cerarols; Joan Nogué [ed.] (2022). L’altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat [=The Other Rural World. Reflections and Experiences of the New Rurality]
Year: 2022
Type: article
Abstract: S'ha debatut a bastament sobre l'existència, o no, d'una "escola geogràfica catalana", l'òptim de la qual s'hauria produït abans de 1939, amb l'esplendor de les conegudes monografies comarcals d'un marcadíssim posat ruralista, i que hauria tingut continuïtat durant bona part de la llarga nit franquista, potser fins a l'adveniment de la primera, autoanomenada, "nova geografia" i de les que, poc després, es tornarien a anomenar però ara amb plural, "noves geografies" (o "noves noves geografies"?).En efecte, s'ha tendit a sostenir que la crisi d'aquesta escola geogràfica catalana -que jo sí que comparteixo que va desenvolupar-se-va ser epistemològica, àdhuc ontològica, amb l'aterratge de corrents internacionals de Geografia vinguts de fora de Catalunya els anys 1960 i posteriors.Ara bé, amb una interpretació menys transcendent, penso que la crisi de l'escola geogràfica catalana també es deu als efectes de la institucionalització de la Geografia a les universitats catalanes aquells anys, esdevinguda, no s'ha de perdre de vista, en un context dictatorial marcadament nacionalista espanyol.En aquest punt, estic convençut que opera al llarg de dècades, ni que sigui de forma inconscient, l'entrada del marc mental espanyol i l'abandonament progressiu de determinades escales, lògiques i mètodes de treball.Tot i que Font (2013) ha defensat que la Geografia catalana s'explica en gran mesura per l'existència de la perspectiva nacional catalana, he de reconèixer que no n'estic gaire convençut pel que fa al darrer mig segle, com ja he indicat a Paül (2021).Alhora, les reformes legals de les universitats a partir de l'anomenada "transició" (sic) consoliden un entramat burocràtic i administratiu que reforça les tendències de fons instaurades en la dictadura, per exemple, a través de Treballs de la SCG, 93, 2022, 179-194 Valerià Paül Rosa Cerarols; Joan Nogué [ed.] (2022).L'altre món rural.Reflexions i experiències de la nova ruralitat -180-mecanismes com ara determinar quines publicacions (revistes, editorials, etc.) són considerades "de qualitat", les acreditacions/habilitacions de professorat, les xarxes acadèmiques que s'estableixen o els concursos de places de distinta natura, en els quals, per cert -i la qüestió no és menor-, sovintegen col•legues que tendeixen a veure l'escala catalana, i ja no diguem la comarcal o la local, com a insuficient; els "avisos per a navegants", anomenats així literalment, de Capel (2003) en són una prova palmària i, tot s'ha de dir, marquen el ritme de molta gent que s'intenta obrir camí aquells anys, em temo que encara avui dia.Aquestes reflexions poden semblar fora de lloc en una ressenya d'un llibre recent, però emmarquen el principal missatge que vull transmetre: estem davant d'una obra que permet sostenir que la Geografia rural catalana presenta una identitat marcada, diferent, ni millor ni pitjor, en relació amb les que es practiquen a territoris veïns.Precisament, comptem amb la feliç coincidència que s'ha publicat alhora que el llibre analitzat un altre amb un propòsit molt similar (aportar una Geografia rural regional), però per al conjunt d'Espanya, a càrrec de Molinero i Alario (2022).Reprendrem aquesta contraposició més endavant.Certament, estem tots plegats marcats pel debat que s'ha generat a Espanya, a partir del determinant text de Del Molino (2016), sobre l'"Espanya buida" (sic) -que pensem que va crear la "marca", desencadenant de dinàmiques latents, com ara el ressorgiment de determinats provincialismes/regionalismes en clau geopolítica (Paül et al., 2021), però que geogràficament no aporta gaire més (Paül, 2020).Ara bé, a Catalunya ja fa anys que Garcia Coll i Sánchez Aguilera (2005) van parlar en termes de "revitalització", si més no parcial, del territori rural català; i els impressionants atles rurals d'Aldomà (2009, 2015, 2022) també confirmen que, fins i tot anys abans que s'hagi començat amb la "buidor rural espanyola", l'espai rural català és llegit de forma molt diferent.D'altra banda, i per enllestir aquesta digressió inicial, em penso que l'adjectiu "buit" aplicat a l'espai rural no és gaire original, atès que s'empra amb notable rendiment a França, des d'almenys els anys 1980, per a la diagonal imaginària traçada entre la Lorena, al nord-est, i la Gascunya, al sud-oest, en coherència amb el desert francès del mític assaig de Gravier (1947).
Author: Paül, Valerià
Institution: Universidade de Santiago de Compostela
Language: Catalan
Subfield: Geography, Planning and Development
Field: Social Sciences
Domain: Social Sciences
Open Access status: diamond
OpenAlex ID: W7067238826
