Work

Teràpia gènica amb vectors virals adenoassociats per al tractament de la patologia neurològica i somàtica de la mucopolisacaridosi tipus IIIB

Year: 2014
Type: dissertation
Abstract: La Mucopolisacaridosi tipus IIIB (MPSIIIB) és una malaltia minoritària d'acumulació lisosòmica, d'herència autosòmica recessiva, causada per la deficiència de l'enzim α-N-acetilglucosaminidasa (NAGLU), implicat en la via de degradació del glicosaminoglicà (GAG) Heparan Sulfat (HS). Aquesta pèrdua d'activitat comporta una acumulació progressiva de HS intralisosòmic que finalment dóna lloc a la disfunció i mort cel·lular. La MPSIIIB és principalment una malaltia neurodegenerativa amb una lleu afectació somàtica, en comparació amb d'altres malalties d'acumulació lisosòmica. Després d'un primer període asimptomàtic durant els primers mesos de vida, la malaltia es caracteritza per una fase inicial entre el primer i quart any de vida amb alentiment del desenvolupament mental. Aquesta fase és seguida per l'aparició de problemes de comportament severs conjuntament amb un deteriorament intel·lectual que s'inicia al voltant del tercer o quart any de vida. Finalment, amb l'aparició de demència severa, els problemes de comportament comencen a desaparèixer i les funcions motores inicien un alentiment progressiu, que finalment resulta en una pèrdua total de locomoció, disfàgia i lesions en el sistema piramidal. La mort se sol produir entre la segona i tercera dècada de vida, tot i que formes més lleus de la malaltia presenten una evolució més lenta amb esperances de vida més llargues. Actualment no hi ha cap tractament específic ni efectiu per la MPSIIIB. Totes les teràpies i tractaments actuals estan basats en el control simptomàtic i en la millora de la qualitat de vida dels pacients i de l'entorn familiar. Per aquesta raó, i degut a l'absència de teràpies eficaces, es fa necessari el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per al tractament de la malaltia. La teràpia gènica in vivo basada en l'administració de vectors virals derivats dels virus adenoassociats (AAV) ofereix una alternativa atractiva per al tractament de malalties minoritàries d'origen genètic com la MPSIIIB. D'una banda, les estratègies de teràpia gènica basades en vectors virals AAV han mostrat resultats prometedors com a eina per a la transferència gènica in vivo. D'altra banda, aquestes estratègies també han mostrat expressió a llarg termini en models animals de malalties així com també en pacients afectats de malalties genètiques després d'una única administració del vector. Per tant, i degut a la seva baixa immunogenicitat, a la seva expressió a llarg termini i al fet que poden transduir cèl·lules quiescents, els vectors virals AAV es presenten com a bons candidats per al tractament de malalties genètiques amb afectació del Sistema Nerviós Central (SNC). Entre tots els vectors AAV identificats i caracteritzats, aquells derivats del serotip 9 (AAV9) es caracteritzen per presentar un ampli tropisme. L'administració d'aquest serotip directament al Líquid Cefaloraquidi (LCR) ha demostrat ser eficaç en transduir diferents tipus cel·lulars del SNC juntament amb una àmplia distribució. A més, part del vector administrat al LCR pot passar a circulació sanguínia i transduir el fetge, entre d'altres teixits, donant lloc a l'expressió del transgèn no només al SNC, sinó que també a nivell somàtic. Per tant, en la present tesi doctoral s'ha desenvolupat una estratègia de teràpia gènica centrada en l'administració al LCR d'un AAV9 codificant per la proteïna NAGLU murina (AAV9-mNAGLU), amb la finalitat de tractar la patologia neurològica i somàtica característiques de la MPSIIIB. Una única administració del vector viral AAV9-mNAGLU a la cisterna magna de ratolins models de la MPSIIIB, va donar lloc a una àmplia transducció del SNC i del fetge, que alhora es va traduir en un augment en els nivells d'activitat NAGLU en aquest òrgans i en la correcció de la patologia neuronal i somàtica. A nivell del SNC, l'augment d'activitat enzimàtica NAGLU en els ratolins MPSIIIB tractats va donar lloc a la normalització del contingut de GAGs del cervell. També es van corregir els signes de neuroinflamació característics d'aquest model animal, amb la desaparició de l'astrocitosi i la microgliosi al cervell dels ratolins MPSIIIB tractats. També es va dur a terme un estudi d'expressió gènica del cervell, el qual va permetre observar una desregulació en l'expressió gènica de gens implicats en la immunitat innata, l'estrès oxidatiu i la funció lisosòmica, entre d'altres, al cervell dels ratolins MPSIIIB no tractats. El tractament amb AAV9-mNAGLU va donar lloc a la normalització de l'expressió de la majoria dels gens diferencialment expressats, fent similars els perfils d'expressió gènica entre ratolins MPSIIIB tractats i ratolins control sans (ratolins WT). Aquests resultats van proporcionar una prova més de l'eficàcia terapèutica d'aquesta aproximació de teràpia gènica. A nivell somàtic, l'enzim NAGLU produït al fetge de ratolins MPSIIIB tractats va donar lloc a un augment de l'activitat NAGLU circulant, fent accessible l'enzim a la resta d'òrgans i teixits somàtics. Alhora, aquest augment d'activitat NAGLU circulant va permetre la normalització del contingut en GAGs de la majoria d'òrgans i teixits analitzats. A banda d'aquest efecte, el tractament amb el vector viral AAV9-mNAGLU també va comportar una normalització de les alteracions de comportament característiques de la malaltia així com també un augment significatiu de la supervivència dels ratolins MPSIIIB tractats d'ambdós sexes. Demostrada l'eficàcia del tractament en ratolins MPSIIIB, es va avaluar la translacionabilitat de l'aproximació terapèutica en models animals més grans. Gossos Beagle adults van ser utilitzats per a aquesta finalitat, ja que la mida del cervell d'aquests és molt similar a la mida dels pacients humans en edat pediàtrica a qui aniria destinada una possible teràpia. Es va administrar el vector viral AAV9 codificant per la proteïna NAGLU canina (AAV9-cNAGLU) al LCR de 4 gossos sans, de tal manera que es va poder observar una producció i secreció elevada i estable de l'enzim NAGLU actiu al LCR, sense signes de toxicitat associada. Un percentatge elevat de la població humana és seropositiva per anticossos neutralitzants (NAbs) contra la càpsida proteica dels vectors virals AAV9. La presència de NAbs circulants podria suposar l'eliminació del vector viral de la circulació sanguínia abans de transduir cap tipus cel·lular, limitant així l'eficàcia terapèutica del tractament proposat. Degut a aquest fet, també es va utilitzar el model caní per tal d'avaluar l'efecte de la immunitat preexistent sobre els nivells d'activitat NAGLU mesurats al LCR. Els resultats van mostrar com després de l'administració intracisterna del vector AAV9-cNAGLU, els nivells d'activitat en LCR es mantenien elevats i constants a llarg termini independentment de la presència d'elevats títols circulants de NAbs. Conjuntament, els resultats van mostrar l'eficàcia terapèutica de l'administració al LCR de vectors AAV9 codificants per la proteïna NAGLU i la translacionabilitat d'aquesta aproximació cap a models animals de major mida, així com també la persistència d'activitat al LCR independentment de la presència de NAbs circulants contra la càpsida del vector viral. Per tant, l'aproximació de teràpia gènica descrita en aquest treball pot esdevenir un possible tractament, no només per a la MPSIIIB, sinó que també per a altres malalties d'acumulació lisosòmica amb afectació del SNC.
Language: Catalan
Field: Medicine
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7071761440
Cites: 308
Cited by:
Related to: 10