PROICTUS: proyecto socioasistencial y estudio de la continuidad asistencial y seguridad en pacientes con enfermedades cerebrovasculares
Year: 2025
Type: dissertation
Study design: Clinical Trial
Abstract: L'ictus representa una de les principals causes de discapacitat i mortalitat a nivell mundial, amb un impacte social i econòmic de gran magnitud. En particular, l'ictus minor (IM), definit per una puntuació a l’escala NIHSS ≤5, s’associa a un risc elevat de recurrència precoç i a complicacions com la dependència funcional i el deteriorament cognitiu. Tot i que hi ha evidència que dona suport a seguiments personalitzats en aquest perfil de pacients, encara no s’han desenvolupat estratègies integrals que optimitzin la seva atenció i millorin els resultats en salut. L’objectiu de PROICTUS va ser demostrar la viabilitat i l’impacte d’un pla d’atenció individualitzat gestionat per una infermera líder del projecte, amb la finalitat de millorar l’experiència del pacient segons els resultats del qüestionari PROMIS 57 Profile v2.1 i la qualitat de vida mesurada amb l’EQ-5D-5L, així com reduir el risc de patir un nou ictus. Per això, es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat (1:1) amb grups paral·lels i emmascarament parcial. Es van incloure pacients de 40 a 80 anys amb ictus isquèmic (NIHSS ≤5) o AIT amb dèficit motor, visual o de la parla, puntuació en l’escala Rankin modificada (mRS) <3, inici de l’episodi entre les 72 hores i els 14 dies previs a la inclusió, estabilitat clínica i neuroimatge compatible amb isquèmia. Entre 2020 i 2022 es van reclutar 25 pacients que van formar el grup d’intervenció (GI), el qual va rebre un seguiment telefònic mensual per al desenvolupament d’un pla d’atenció individualitzat estructurat en 7 intervencions. Mentrestant, el grup control (GC), format per 26 pacients, va rebre un seguiment convencional per part de l’atenció primària i neurologia. Ambdós grups estaven equilibrats pel que fa a antecedents, factors de risc vascular, etiologia i puntuació NIHSS. Tanmateix, les persones del GC tendien a ser més grans (67,1 [9,9] vs. 61,7 [10,2] anys) i presentaven una puntuació mRS més alta en el moment del reclutament (1,0 [1,0-2,0] vs. 1,0 [0,0-1,0]). L’estudi va ser viable amb una taxa de retenció del 92,4%. A més, es va observar una millora significativa en l’evolució de l’ansietat en el GI segons el qüestionari PROMIS 57 Profile v2.1 entre la visita de cribratge i la visita als 365 dies (1,6 [1,3-2,3] vs. 1,1 [1,0-1,8]). Va ser destacable l’efecte sobre l’adherència a la dieta mediterrània, que va augmentar al GI del 56% inicial fins al 80% als 365 dies, enfront d’un 46,2% inicial al GC que va disminuir fins al 25% als 365 dies. Tot i no observar-se diferències estadísticament significatives, en termes generals, el GI va mostrar una evolució favorable pel que fa al control de la pressió arterial, nivells de LDL i índex de massa corporal. L’anàlisi qualitativa va aportar una visió integral de l’experiència després de l’ictus tant en pacients com en familiars i cuidadores. La metodologia mixta va permetre una millor comprensió de les conseqüències de l’IM mitjançant la integració de dades quantitatives i qualitatives. Es va mostrar una major confirmació entre aquestes dues aproximacions per al GI (58,3% vs. 37,5%), una menor expansió del coneixement entre elles (16,7% vs. 37,5%) i la mateixa proporció de discordança (25%) per a ambdós grups. En conclusió, els resultats donen suport a la implementació de models de seguiment personalitzats amb efectes positius en la millora dels hàbits de prevenció secundària. Així mateix, posen de manifest el valor d’utilitzar enfocaments més amplis amb metodologia qualitativa enfront de models convencionals més tancats i limitats.
Author: García Vázquez, Cristina
Institution: Universitat de Lleida
Language: Spanish
Subfield: Clinical Neurology
Field: Medicine
Domain: Health Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7111840084
