Caracterización de la respuesta inflamatoria tras daño excitotóxico en el cerebro envejecido
Year: 2008
Type: dissertation
Abstract: L'envelliment de la població ha provocat l'aparició de malalties neurodegeneratives per a les quals no es coneix cura. El cervell envellit té característiques úniques que fan que reaccioni de manera exclusiva. Aquesta tesi tenia com a objectiu comparar la resposta inflamatòria en cervells adults i envellits després d'una lesió aguda a la regió estriatal (caudat-putamen). Es van utilitzar rates Wistar mascles adultes (3-4 mesos) i envellides (22-24 mesos) que van rebre una injecció intraestriatal de N-metil-D-aspartat (NMDA) per induir una lesió excitotòxica al caudat-putamen. L'estudi es va dur a terme tant en situacions de control com en diferents moments de sacrifici, entre 6 hores post-lesió (hpl) i 14 dies post-lesió (dpl) en ambdós grups d'edat. En el primer estudi vam observar una ràpida reactivitat microglial a 12 hpl, que va assolir la seva densitat màxima a 3 dpl en ambdues edats, tot i que amb una menor proporció de cèl·lules ameboides al cervell envellit. També es va observar una major densitat de COX2 a l'estriat envellit lesionat, principalment amb expressió en neurones i neutròfils en les primeres etapes després de la lesió i en micròglia/macròfags reactius a partir de 3 dpl en ambdues edats. Es va observar una dinàmica d'iNOS contrària a la COX2, amb una menor proporció al cervell envellit lesionat excepte a 12 hpl. L'expressió estriatal es produeix en neurones i neutròfils en les primeres etapes després de la lesió i en micròglia/macròfags reactius a partir de 3 dpl en ambdues edats. En el segon estudi es va observar que l'estriat de control envellit mostrava una expressió basal més alta d'interleucina-1 beta (IL-1β) i interleucina-6 (IL-6), mentre que els nivells de control del factor de necrosi tumoral alfa (TNFα) eren similars per a ambdues edats. Després de la lesió no es va observar inducció significativa de les tres citocines en l'estriat envellit, en comparació amb una inducció en adults lesionats. Es va detectar expressió cel·lular de les tres citocines en astròcits control a ambdues edats. Després de la lesió, l'expressió de les tres citocines va variar segons l'àrea d'estudi a ambdues edats. A la regió de la lesió central, l'expressió de neurones i astròcits va ser similar en les primeres etapes després de la lesió, i en micròglia/macròfags reactius en temps de supervivència més llargs. A la zona de la vora de la lesió, l'expressió es produeix principalment en astròcits, en tots els moments i en ambdues edats. El tercer estudi va observar una infiltració màxima a 12 hpl en ambdues edats, però es va observar una infiltració menor a l'estriat envellit lesionat. També es va estudiar la implicació vascular a través de la laminina i l'expressió de la molècula d'adhesió intracel·lular-1 (ICAM-1 o CD54), i les quimiocines CXCL1 i CXCL2. Es va observar una expressió estriatal similar d'ICAM-1 i la laminina en ambdues edats, tot i que es va observar una major expressió de CXCL1 i CXCL2 a l'estriat envellit. Tots aquests resultats mostren alteracions basals en el cervell envellit en comparació amb el cervell adult que, sens dubte, influeixen en la resposta a la lesió excitotòxica. L'evolució temporal de la resposta inflamatòria després de la lesió difereix entre edats, i els efectes nocius de la resposta inflamatòria semblen retardar-se a l'estriat envellit durant els primers dies després de la lesió. Això ens portaria a considerar l'existència d'una finestra terapèutica més àmplia en el cervell envellit, a través de la qual es podria interferir en una o més vies per reduir el dany i aconseguir un millor pronòstic a llarg termini.
Author: Campuzano Larrea, Óscar
Institution: Universitat Autònoma de Barcelona
Language: Spanish
Subfield: Neurology
Field: Neuroscience
Domain: Life Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7163602980
