Year: 2026
Type: dissertation
Study design: Observational Study
Abstract: La present tesi doctoral analitza, al llarg de tres temporades, el flux dels i les futbolistes en l’acadèmia, l’evolució de la seua regulació emocional i salut mental, així com la relació longitudinal entre ambdues variables durant el seu desenvolupament cap al professionalisme. L’evidència recent assenyala que els i les joves esportistes estan exposats a elevades demandes psicològiques derivades de la pressió competitiva, la incertesa de la carrera esportiva i les múltiples transicions que caracteritzen els contextos de formació (Kuettel i Larsen, 2020; Tamminen et al., 2025). Esta investigació es fonamenta en el Model Processual de Regulació Emocional (Gross, 1999, 2015) i en el model de Doble Continu de Salut Mental (Keyes, 2002, 2005), incorporant les aproximacions holística i ecològica del desenvolupament de l’esportista (Stambulova i Henriksen, 2025; Torregrossa i Ramis, 2026). Este marc permet conceptualitzar l’acadèmia de futbol com un entorn ecològic complex, les dinàmiques del qual influeixen en el benestar i la trajectòria dels i les futbolistes. En este context, la regulació emocional emergeix com un mecanisme clau d’adaptació. Es distingixen la reavaluació cognitiva, associada a un major benestar i flexibilitat psicològica, i la supressió expressiva, vinculada a un pitjor ajust emocional i una major vulnerabilitat psicològica (Bird et al., 2023). La major part de les investigacions prèvies han emprat dissenys transversals. No obstant això, en contextos aplicats com les acadèmies de futbol, caracteritzades per processos selectius continus i trajectòries de desenvolupament no lineals, els enfocaments longitudinals resulten fonamentals per a comprendre com interactuen i evolucionen estes variables. Per a compensar esta escassetat, es va dur a terme un estudi longitudinal de cohorts durant tres temporades consecutives (2020/2021–2022/2023), amb futbolistes de categories formatives d’un club professional. La regulació emocional es va avaluar mitjançant el qüestionari ERQ-CA i la salut mental a través del qüestionari GHQ-12. Les anàlisis van incloure comparacions longitudinals intra-subjecte per a avaluar l’evolució de les estratègies de regulació emocional i els indicadors de salut mental, així com models de regressió lineal múltiple per a examinar la capacitat predictiva de les estratègies de regulació emocional sobre els indicadors de salut mental. Els resultats revelen la naturalesa selectiva de l’entorn, amb una permanència acumulada de només el 30,8 % de la cohort inicial després de tres temporades. Quant a l’evolució de la regulació emocional i la salut mental, s’observa un menor ús de la reavaluació cognitiva, coincidint amb una tendència cap a un lleuger empitjorament de la salut mental. Encara que es van assolir nivells de significació estadística, les grandàries de l’efecte van ser inapreciables, la qual cosa indica que estes variacions són lleus i que les variables estudiades mantenen una estabilitat al llarg del temps. Finalment, s’evidencia un efecte d’arrossegament en la relació longitudinal entre la regulació emocional i la salut mental, on la freqüència d’ús d’estratègies de regulació emocional en la primera temporada prediu significativament la salut mental en les temporades següents. La reavaluació cognitiva actua com un factor protector de la salut mental futura, mentre que la supressió expressiva es consolida com un factor de risc per al malestar psicològic en la trajectòria cap al futbol professional. En conjunt, esta tesi aporta evidència longitudinal nova en demostrar un efecte d’arrossegament segons el qual la capacitat inicial de regulació emocional no sols influïx en el benestar immediat, sinó que prediu la salut mental fins a tres temporades després. Des d’una perspectiva aplicada, els resultats subratllen la necessitat d’implementar intervencions centrades en el desenvolupament de competències emocionals des d’etapes primerenques, no sols com una via per a optimitzar el rendiment, sinó com un element essencial per a promoure un desenvolupament integral, sostenible i saludable en el camí cap a l’esport professional.
Author: Molina Ulldemolins, Jahel
Institution: Universitat Autònoma de Barcelona
Language: Spanish
Subfield: Developmental and Educational Psychology
Field: Psychology
Domain: Social Sciences
Keywords: emotion regulation, mental health, female soccer players, youth football academies, cognitive reappraisal, expressive suppression, psychological flexibility, psychological vulnerability, professionalization, longitudinal development, athlete well-being, competitive pressure, gender differences in sport
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7226051671
