La premsa republicana figuerenca durant la Restauració (1875-1823)
Year: 2001
Type: article
Abstract: INTRODUCCIÓ P er conèixer la història contemporània els investigadors tenim la possibilitat de comptar amb un instrument d'anàlisi pràcticament indispensable i insubstituïble: la premsa.És evident que no totes les poblacions en posseixen i que, dins de les que tenen aquesta fortuna, malauradament no es conserva tota la producció periodística sencera.La capital de l'Alt Empordà es pot considerar una població privilegiada pel que fa a la producció periodística durant el període de la Restauració, ja que hem localitzat un total de 49 capçaleres de caire polític o d'informació general.Cal dir que no incloem aquí les revistes satíriques, tècniques, de col•lectius professionals o especialitzades: El Pensamiento, Lo Pensament, N'Banyeta, Concurso de Agricultura é Industrias anexas, Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán, Trevall, Cultura Escolar, L'Embut, L'Hereuet, !Alegria ..!, Juventud y Humor, El Sanyó Pancraci, Studium, Sindicat Agrícola Comarcal de l'Empordà, El Águila del transporte, El 'Pelut' Català i L'Agapitu.Els títols esmentats demostren que aquest tipus de premsa també va tenir a Figueres una revifalla prou important, tant a escala quantitativa com qualitativa, durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX.És molt probable que Figueres sigui una de les poblacions catalanes, després de Barcelona i juntament amb Reus, Sabadell, Girona, Manresa i Mataró, amb més publicacions periòdiques durant la Restauració.Setmanaris, bisetmanaris, quinzenals, mensuals i, fins i tot, un diari (La Concentración) almenys durant un any (el 1891), cosa única i excepcional a la història del periodisme local, conformen el gruix volum de premsa editada a la capital de l'Alt Empordà.Aquest fet confirmaria que la capital altempordanesa vivia una conjuntura política i cultural en plena efervescència, molt rica i productiva.L'estudi de la premsa permet reconstruir la vida en un lloc i en una època determinades, tant des del punt de vista polític com econòmic, social, cultural, religiós, etc. Però, com diu Lluís Costa (1) , té una sèrie de limitacions.
DOI: 10.2436/93370
Author: Manuel Moreno Chacón
Language: Catalan
Subfield: History
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1523071997
