Work

Del Bol Al Plat. Canvis En Els Hàbits Alimentaris I Diferències En Els Estils De Consum Al Curs Inferior De L?ebre (ss. Vii-vi Ane)

Year: 2010
Type: article
Abstract: DE CANVISE.G. Gobert en la seva obra sobre els "Usages et rites alimentaires des tunisiens" (1940), destacava dos moments fonamentals a l'hora d'entendre alguns dels canvis més importants que havien afectat la configuració de la dieta mediterrània al llarg de la història, d'una banda les aportacions orientals produïdes arran de l'expansió islàmica en l'edat mitjana, i de l'altra, les novetats americanes introduïdes pels espanyols, un cop descobert el nou continent.En aquest sentit, pensem que la Primera Edat del Ferro esdevé també un punt d'inflexió important a l'hora d'explicar alguns dels canvis més rellevants que experimenten els hàbits alimentaris d'època protohistòrica, tant pel que fa a l'expansió productiva (nous conreus, intensificació de l'activitat ramadera, etc) que sempre porten implícites les etapes de creixement econòmic i demogràfic, com per tot allò que té a veure amb la incidència del factor fenici i les situacions de contacte cultural que d'aquest se'n deriven (introducció de nous productes i de nous instruments de consum).De fet, al nord-est de la Península Ibèrica, la primera edat del ferro (650-550 anE) constitueix, sens dubte, un període que evidencia una sèrie de canvis importants en relació a les pràctiques alimentàries, perquè és l'etapa durant la qual es consolida definitivament una agricultura de secà basada principalment en els cereals d'hivern (ordi vestit, blat nu, espelta bessona) i s'estén també el conreu d'alguns cereals secundaris (mills).D'altra banda, es documenta també per primera vegada el conreu de certes lleguminoses (la veça, l'alfals), essent especialment destacable l'expansió que experimenta la llentia (Buxó 1997; Alonso 2000;López 2004).Pel que fa als fruiters, hem de destacar el cas de la vinya, el conreu incipient de la qual s'hauria iniciat ja en aquest període, bàsicament en aquelles regions litorals que haurien entrat en contacte amb el comerç fenici (López 2004).Quant al consum càrnic, hem de destacar la disminució generalitzada que experimenten les espècies salvatges, en favor del consum majoritari dels ovicàprids, seguits dels bòvids i dels porcs.En tot cas, cada cop tenim millor contrastada la pràctica d'una dieta més aviat pobre en quant a consum càrnic, fet que indueix a pensar que el consum de carn no seria uniforme al llarg de l'any, sinó que es concentraria majoritàriament en uns moments determinats (èpoques de matança o sacrifici) (Albizuri 1999; Albizuri, Nadal 1999; 2000;Valenzuela 2008).D'altra banda, durant la Primera Edat del Ferro es produeix també la introducció de certs productes exòtics (vi, oli, salaons de peix i de carn) arran de la incidència del comerç fenici.Ara bé, cal pensar que en el marc d'una economia de béns de prestigi, aquests productes exòtics rarament deurien formar part dels àpats del dia a dia.De fet, pensem que es tractaria d'aliments i begudes que haurien servit essencialment per a potenciar el caràcter excepcional de determinats àpats assenyalats, i que, per tant, s'han d'incloure en l'esfera d'aquells aliments (luxury foods) que haurien actuat com a símbols actius en el marc del banquet.Finalment, a nivell de cultura material, resulta especialment destacable l'ús de nous instruments ceràmics (plats, oinochoai, morters-trípode) i metàl•lics (ganivets de ferro, asts, simpula) que estan clarament relacionats amb la preparació, el servei i el consum dels aliments i la beguda.
Language: Catalan
Subfield: Archeology
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1546355039
FWCI:
Cites: 15
Cited by: 7
Related to: 9