Unes notes sobre Garcia, a la Ribera d'Ebre
Year: 1995
Type: article
Abstract: Entre els antics dominis de la Baronia d'Enten~a a la comarca de la Ribera d'Ebre, Garcia i els seus termes constitueixen un cas peculiar en la nostra historia, pels successius canvis de domini senyorial que es produeixen en el període compres entre els s.XII i XIV.Finaiment, a la darreria de1 s.XIV es consolida el domini dels comtes de Prades, tot i que per enlla$os matrimonials aquells territoris passen al senyoriu d'altres dues famüies, com són els Cardona i els Medinaceli, successivament fiis a I'extinció dels Senyorius ben entrat el s.XIX.En aquest cas ens referirem basicament, als titulars de la Baronia de Garcia i els seus termes entre aquells segles XII i XIV; a més, oferirem algunes altres dades que considerem d'interes. La denominació de GarciaLa denominació actual de la localitat, Garcia, és fruit de l'evolució, popularment for~ada, d'una inicial Caxia, Carceia i després Carcia o Carcie.Les expressions de Caxia, Clirceia (amb variants c o i Carceia i Carcheia) o Carcia les trobem documentades des de 1153, acabada la reconquesta cristiana de la zona (1).A la darreria del s.XiII el lloc apareix com a Garcia (z), i així fiis que l'any 1667 es constata que la llama el vulgo ... Garcia (3).Així doncs, la denominació original del Uoc és Garcia, d'origen potser roma, i es manté encara a la segona meitat del s.XVII, quan popularment es canvia per ['actual de Garcia. Els antics temes de GarciaEls termes que incialrnent depenen del castell de Garcia, en temps deis sarrains abans i després de la reconquesta catalana de la qona a mitja s.XU, són, a banda del lloc actual de Garcia, els del Masroig, les Pinyeres (4) i el Mas d'en Bas (l'actual Molar).Aquests tres últims termes formen part avui de la veüia comarca del Priorat.En un document del 6 de mar$ de 1172, en que es confirmen els antics termes del castell de Siurana abans de la seva conquesta cristiana, en temps del sarraüls, hi consta que els de dit castell van vendre, en un moment imprecís, el lloc i terme de Falset als homes de Garcia, i aquests l'incorporaren als seus altres termes (quod Falcet est de termino Ciurane, et sarraceni de Ciurana vendidenini illud hominibus de Carcie et homines Carcia addiderunt illud termino suo, ...) (5).Garcia i els seus termes del Masroig, Pinyeres i Mas d'en Bas, com a conjunt dominical separat de Falset, passen a domini cristia, definitivament, entre els anys 1148 i 1153, com tots els territoris de l'actual Ribera d'Ebre, i inicialment sota dependencia sobirana (6). El Senyoriu sobre el castell i termes de GarciaA) La Baronia dels Castellvell (1174 -1241) El desembre de 1174, el comte-rei Alfons 1 fa donació de Garcia, amb els castells i termes de Tivissa, Móra i Mar@, a Guillem de Castellvell, a canvi de 5.000 maravedís (7).Aquests dominis integren, inicialment, la Baronia de Castelivell.A aquell Guillem de Castellvell el succeeix en el Senyoriu el seu fill Albert, qui i'ostenta almenys l'any 1189 (8). 1 a més, aquell Albert de Castellvell rep del mateix Alfons 1 el lloc de Falset, el 2 de setembre de 1192 (9).Garcia i Falset tomen a unir-se sota un mateix titular senyorial.A Albert de Castelivell el succeeix, en tots els seus dominis, i com a mhim des de 1205 fms a 1240, la seva germana Aiamanda, casada amb Ramon de Sant Martí i Sobirats, senyor de Pratdip (10).El 1218 la mateixa Alamanda, coneguda com de Sobirats, penyora a favor de l'Orde del Temple el castell de Móra, i ingressa en dit Orde (11).L'any 1225 encara reconeix adeutar als cavallers templers la suma de 500 sous (12).D'altra banda, en actes del 6 de juny de 1229 i de 1'1 d'abril de 1240, la mateixa Alamanda cedeix a la seva filla Blanca, casada amb un Portella o gaportella, els castells de Falset i Marca (13).L'abril de 1240 resten sota el pie domini d'Alamanda de Sobirats els castells i termes de Garcia i Tivissa (14).Pero el seu successor, Ferran de Sant Martí, el febrer de 1241 sembla haver recuperat tots els antics dominis de la Baronia familiar, inclosos Móra, Falset i Marca.Així es despren del fet que l'any 1241, Ferran de Sant Martí dóna en dot a la seva ala, anomenada també Alamanda, i al seu marit, Guillem d'Entenca, els seus drets sobre els castells de Falset, Móra, Tivissa, Marca i Pratdip (15).Pialment, el mateix Ferran de Sant Martí, en data imprecisa pero vers de 1241, per tal de compensar la seva germana Blanca i el f í d'aquesta Bemat de Fortella, en satisfacció dels seus drets legitimaris i successoris en general sobre l'herhcia &Alamanda de Sobirats, els fa donació del casteil i termes de Garcia (16).
Author: Josep Serrano Daura
Language: Catalan
Subfield: History
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1548422992
