Agronomic study of two annual helianthus species naturalized in Argentina as potential sunflower crop genetic resource
Year: 2008
Type: dissertation
Abstract: El gènere Helianthus (Asteraceae), nadiu d'Amèrica del Nord, compren no només el girasol conreuat H. annuus var. Macrocarpus L., sinó també d'altres espècies que són invasores. El gira-sol silvestre H. annuus ssp. Annuus L. i H. petiloaris Nutt. Són dues espècies anuals naturalitzades en la part central d'Argentina. Ambdues resulten d'interès com a recurs fitogenètic. L'H. annuus silvestre fou probablement introduït per a ús farratger mentre que sembla que l'H. petiolaris ingressà com a contaminant de llavors. S'estudiaren les condicions ambientals i ecològiques dels hàbitats ocupats per les poblacions mitjançant anàlisi multivariant. Es suggereix l'existència d'un procés de difusió des del punt d'ingrés de cada espècie, seguint la infraestructura de les comunicacions terrestres. La invasió va ocórrer en una banda de territori en el límit entre Mollisoles i Entisoles, els mateixos ordres de sòls que existeixen en el centre d'origen. Dins d'aquesta banda, cada espècie s'ubicà en diferents microhàbitats transformats per activitat antròpica, com ara tancats de filferro, tallafocs, bancals, canals. Helianthus annuus mostrà preferència pels sòls pesants mentres que H. petiolaris preferí sòls arenosos, a l'igual que allò constatat per a Amèrica del Nord. La hipòtesi de flux gènic entre els dos taxa silvestres i el conreu s'explorà mitjançant l'estudi de la morfologia de la progènie de plantes de diferent tipus y poblacions pures que havien florit en proximitat de l'altre taxa, trobades amb condicions naturals. Es trobà entre 0,5 a 18% d'hibridació. Considerant les dimensions de les poblacions trobades en contacte, aquestes freqüències poden significar milers a milions d'híbrids de primera generació cada any. Nou poblacions argentines d'H. annuus mostraren suficient biodiversitat com per diferenciar-se entre elles. La biodiversitat continguda en aquest nou germoplasma fou al voltant de dos terços d'aquella observada en una mostra de gira-sols silvestres de 17 estats d'EUA. Les accessions d'Argentina mostraren diferents combinacions dels mateixos caràcters, però una d'elles presentà un cicle de més llarga durada. El contingut de matèria grassa i el perfil d'àcids grassos no presentaren valors d'interès per a la millora de l'oli de gira-sol. Actualment s'investiguen d'altres trets d'interès agronòmic, com ara la resistència al SuCMoV o la presència d'androesterilitat. Les empreses de llavors perderen l'interès pel gira-sol transgènic després de les investigacions que revelaren l'existència de poblacions silvestres en moltes regions del món, intens fluxe gènic entre el conreu i els parents silvestres i el possible increment de la capacitat reproductiva per adquisició de transgens. Els esdeveniments en avaluació de gira-sol genèticament modificat (GM) podrien millorar el comportament del conreu però enfronten restriccions de mercat. El futur del gira-sol GM depèn de la possibilitat de mitigar l'efecte dels transgens sobre els parents silvestres i malesa i a canvis en l'acceptació del mercat. Aquesta podria augmentar si el gira-sol GM impliqués una millor qualitat per al consumidor.
Source: Americanae (AECID Library)
Authors: Cantamutto Sanchez, Miguel Ángel
Language: English
Subfield: Plant Science
Domain: Life Sciences
SDG: Zero hunger
Open Access status: green
OpenAlex ID: W1925151006