Year: 2009
Type: article
Abstract: Maioricensis Schola LullisticaLa teologia sobre els sagraments fou un dels capftols que ocuparen mes inlensament els autors del segle xui a la recerca d'una sistematilzacio d'acord amb els nous planlcjaments filosofics i socials.En les etapcs previes de la reflexio leologica, la consideracio mistagogica havia predominat en cls aulors anteriors al segle v. S'havia assolil un punl important en la formulacio de sant Agustf, que relaciona el sagramenl amb la categoria de signe.Les conlroversies eucarfstiqucs dels segles ix-x conlribuiren a la precisio conceptual d'aquesta categoria i possibililaren proposles per considerar els sagraments des d'una perspecliva historica, amb referencies a la cristologia i a 1'eclcsiologia (Hug de sant Vfctor), i des d'un apropament a la vivencia personal del creienl (sant Bcrnat).En la sistcmalitzacio teologica que se du a terme en els segles xn i xm, la definicio agustiniana servira de base per a una indagacio capac.dc resoldre tot allo quc fa referencia al mode d'operar dels sagraments, la seva causalilat, el paper del minislre, la seva relacio amb Crist i amb 1'Esglesia.De tota manera, aquesla rcflexio no s'estructura com cn el que mes tard sera conegut com a tractat de sacramentis in genere, sino quc se fa en una introduccio, on se discuteix l'cxistencia dels sagraments en la Vella i en la Nova Alianca, aixf com la diferencia enlre ells.Despres, en el tractamenl de cada sagramenl en particular, se senyalen uns elements que lanmateix apunten a uns parametres comuns a tots ells.Una vegada establerta una «doctrina comuna» en els principals punts -la podcm veure tant a Tomas d'Aquino com a Bonavcntura-, la discussio de finals dcl segle XIII i inicis del xiv troba un tema ampli de debat en la qiiestio de la causalital propia del sagrament, en concrel en el seu caracter de causa instrumental. El sagrament com a signe en la teologia medievalLa primera aproximacio als lextos lul-lians sobre els sagraments ens confronta de cop amb un fet gairebe insolit en tota la historia de la teologia sacramentaria: Ramon Llull prescindeix de la definicio de sagramcnl com a signe.Per copsar 1'abast d'aquest dislanciament i per poder obtenir una major intel-ligencia de 1'ensenyament de Llull, es oportii resumir com la deiinicio de sagrament com a signe, apel-lant a la paternitat agustiniana, esdeve la clau de volta de la teologia sacramentaria medieval i, en detiniliva, de la doctrina catolica de tots els temps. 1 Aguslf es el punt constant de referencia sempre que se tracla d'enlendre el concepte de signe dins la historia del pensament occidental. 2 La seva elaboracio, 1 La histbria sc pol Irobar als manuals dTiistoria dels dogmes i als traclats cscolars sobrc els sagraments.Assenyalam: Arthur M. Landgraf,
Source: Studia lulliana
Author: Jordi Gayà Estelrich
Language: Catalan
Subfield: Philosophy
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W196357086