Year: 1976
Type: article
Abstract: Amb un posat cEssic.Bemat Desclot, ens deixa aclarida la circumstilncia social dels mudejars del Pais Valencia, sota d'uns condicionaments colonials que es perliongaren fins i'expulsió: "Quan venc a cap d'un gran temps que el rei d ' h g e h a c cunquest lo regne de VaIencia e I'hac poblada de cristians, p és a saber la ciutat i les viies, e hac estiblit los &ens e liiurats a cavallers, qui eren castellans, que els guardasen (mas los sarrains hac lleixats estar als plans, e en les munlanyes e en les vak, qui liauraren la terra e donaren dret al senyor rei de p que liauraren")' .Mitjanpnt aquest sistema de marginar un grup social no hi hagué les possibilitats de la integració massiva que, més avant, els caps dirigen$ en temps dels Austries n'acabarien per desitjar.Aixó i la seriosa competencia, laboral i mercantil, arns els pagesos cristians, feren que la Qüestió religiosa, implicada a la nacional pels costums, idioma, indumentaria, etc. ambes en la rivalitat a un punt que, pels qui rnanaven, l'expulsar el cos estrany fora l'únic 1 DESCLOT, Bernat Llibre del rei en Pere, Cap.L pág. 444.Edic.de F. Soldevila, Les quatre g r m dniques, Barcelona, 1971.4, Cfr.la meua conunicació, Capírols per a I'arrendament de i'aijama de L h r í (1603-1609), en premsa a les "Actas del 1 Congreso de Historia del País Valenciano".5 Archivo Municipal de Cullera.-Estante.lo: tramo.70; Libro, lo.Aquest Amibol, o -1-Ribul, pertanyía a una famíiia d'acabalats comerciants de Benifairó d'Alfandec, poble de senyoria de l'abat cistercenc de Santa Maria de VaUdigna.D'enqii el primer llibre de protocols notarials de Cullera, de I'any 1561, fms als de l'any 1609, que s'hi veuen nombrosos tractes de gent d'aquesta parentela, amb td'altres morisc i cnstians vells.Aquest, 'Abd Ailah 'Ahmad, t C de ser hom d'aqudls batejats, de per forqa, per la germania en el barreig de les aljarnes de la Vaildigna, en 152 16. " .. .ytem.se sabe y es muy cierto que todos o los más que pueden esconder que no les baptizen sus criaturas lo hazen como se prueba que despues de baptizadas las lavan la chrisma y ponen nombres de moros..."' .Com es veu per la documentació replegada, per mosdn Boronat, tots els informadors dels monarques, parlen de la resistencia dels moriscs a perdre els seus patronímics i Ilinatge:"Item, por que si con atención y desimulación se advierte, quando unos a otros se llaman se nombran nombres de moros; item, los mesmos nombres se dan en los libros de sus tributos, pechos y contribuciones ..."' ."E que per lo semblant, sots les dites penes & hui avant, los dits novaments convertits, no puixen moslrar, ne fer mostrar, de liegir ne escriure en a&bic: wm, atallant les dites coses, se iieven moltes ocasions, que podnen divertir als mariscos de la verdadera wnexentp, de nos-sancta fe católica"."Sa magestat prbcutari que.s proveexca lo que con*' l .
Author: Francisco Giner Abati
Language: Catalan
Subfield: History
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
SDG: Reduced inequalities
Open Access status: green
OpenAlex ID: W45612950