Work

Tercera addenda de monedes catalanes locals

Year: 2003
Type: article
Abstract: Tercera addenda de monedes catalanes locals M. CRUSA.ONT I SABATER Novament, la constant afloració de nous tipus, varietats i exemplars coneguts, però que deixen désser únics, ens han impulsat a redactar una nova aportació al tema de la moneda local.Ho aprofitarem, també, per fer algunes precisions sobre temes ja tractats i per assenyalar novetats publicades per altres estudiosos.Com en les altres ocasions, farem els comentaris seguint lordre alfabètic dels noms de les poblacions emissores.1 Abans dentrar, però, en el comentari de les novetats de cada població cal que fem algunes consideracions de tipus general.Botet i Sisó, que només va conèixer les concessions dAlfons III i que va interpretar erròniament les de Jaume II a Camarasa i Cubells, va creure que lorigen dels amonedaments locals es trobava exclusivament al comtat dUrgell.Deduïa, per tant, que les concessions dAlfons no les donava com a rei sinó com a comte dUrgell.No sadonà, però, que això era impossible almenys en un cas, el de la vila dAlmenar, que era de domini reial. 2 Per tant, i amb les noves interpretacions que vàrem proposar per a lesmentada concessió de Jaume II tenim, entre finals del segle XIII i començaments del XIV, un total de vuit poblacions on shi han concedit drets demissió, de les quals nhi ha quatre que són de domini reial (Almenar, Camarasa, Cubells i Lleida) i quatre que pertanyen al comtat dUrgell (Àger, Agramunt, Balaguer i Ponts).Sembla, però, que hi ha una diferència en lactuació del rei Jaume II i els comtes dUrgell.Jaume II concedí els drets de Camarasa, Cubells i Lleida als municipis, mentre que Ermengol X i després Alfons III els concedí a particulars, fins i tot en el cas dAlmenar, que era una vila reial.Això sembla indicar que els sobirans consideraven preferible deixar la moneda local en mans dels consells municipals i no pas en mans particulars.Si aquesta era la seva política habitual, resulta més fàcil dentendre que en el futur les concessions particulars esdevinguessin municipals: els sobirans ho devien afavorir i, naturalment, els pobles ho devien preferir.Ja vàrem comentar a La moneda catalana local que les arques del darrer comte Ermengol X es trobaven tan eixutes com les dAlfons III i que ambdós havien hagut de refiar-se de préstecs de petits senyors dels seus dominis.La contrapartida havia estat donar les concessions de moneda local.Això pot ajudar a explicar que en aquest cas Alfons III es comportés més aviat com a comte dUrgell que com a sobirà.3 Hi ha una altra qüestió que val la pena comentar.En els darrers temps hi ha hagut dues descobertes que ajuden a ressituar el paper dels amonedaments locals en relació als comtes dUrgell.Duna banda, laparició dels ploms de la comtessa consort Beatriu de Cardona, primera muller de Pere I dUrgell (1374-1408).Aquestes peces degueren ésser batudes a Agramunt ja que porten al revers el tipus i les llegendes del diner comtal del primer tipus del comte Pere. 4 Daltra banda la descoberta, també prop dAgramunt, dun motlle amb els tipus de les pugeses incuses amb la llegenda COMS, probable primera fabricació de la sèrie de la comtessa Teresa dEntença, i del qual es parla en aquesta mateixa Acta Numismàtica.Les emissions de les dues comtesses adquireixen un caràcter molt més apropat al numerari comtal més que no pas local.Serien peces divisionàries i fiduciàries relatives a la moneda del comtat dUrgell.Això implicaria també la relativa difusió de les pugeses regulars de Teresa dEntença, per bé que el gruix de la seva fabricació cal suposar situada a Balaguer.De tota manera, també cal observar que la concessió feta a Ramon Porcell per batre a Ponts, comprenia el dret de donar-li curs a tot el comtat dUrgell i al vescomtat dÀger, és a dir, en tots els dominis dels comtes dUrgell.En aquest sentit, era gairebé del mateix caràcter que les emissions de les comtesses, però en aquest cas en mans dun particular.Aquestes imbricacions no volen pas dir que lamonedament comtal i el local sacabessin per confondre.De fet, la moneda comtal va continuar fins als inicis 3. A La moneda catalana local ja vàrem aportar dades de préstecs fets a Alfons III per alguns dels receptors de concessions.4. La publicàrem com a incerta (núm.2329) a La moneda..., i la vàrem atribuir a M. CRUSA.ONT, «Nova moneda amb heràldica cardonina», XXXIX Assemblea Intercomarcal destudiosos, Cardona, 1994, editat Cardona 1997, vol.I, p. 277-281.La recull també Anna M. BALAGUER a Història de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999, núm.142, p. 490.del XV, és a dir, almenys fins a la mort del comte Pere (1408).El batiment de les monedes comtals es féu de billó, és a dir, amb valor intrínsec i per tant de característiques ben diferents que els amonedaments locals que eren fiduciaris i, en general, obligatòriament canviables en moneda de curs general, és a dir, en monedavalor.Però sí que hi ha un amonedament paral•lel, el de les dues comtesses, que tot i ésser demanació comtal és també fiduciari, malgrat que se li assigni probablement el valor duna pugesa o quart de diner.I és curiós observar que en el cas dAgramunt salternen amonedaments comtals, fiduciaris i amonedaments fiduciaris en mans de particulars: 1331 Concessió a Pere .errer1363/1371Emissions de Beatriu de Cardona post 1371Emissions municipalsLes fronteres són, doncs, poc clares en aquest inici en el qual hi ha amonedaments municipals i daltres de senyorials que tant poden ésser en mans de petits senyors com dels mateixos comtes o de les comtesses.És possible que la bordura descac en les peces dArnau de Cervera, fetes a Balaguer, i en les de Pere .errer,fetes a Agramunt, vulguin indicar aquest àmbit ampli de circulació en el comtat, tot i que això ens falla, en canvi, en el cas de Ponts.En qualsevol cas, es tracta duna breu etapa damonedaments senyorials i aviat tots els amonedaments fiduciaris es convertiran en municipals i pròpiament dàmbit local des del punt de vista legal. AGRAMUNTHa aparegut una nova incusa que sembla atribuïble a Agramunt: Incusa de llautó a/(anepigràfic).Puig cimat de llir amb doble orla de punts grossos.Pes: 0,55 g Æ: 17 mm Làmina núm. 1 Inèdita La peça té parentiu amb la que hem atribuït a Pere .errar,ja que té igualment el puig cimat de llir presidint el camp i una àmplia bordura, encara que en aquest cas no és descac sinó una doble sèrie de grossos punts.La peça fou trobada a Agramunt i això en reforça també latribució.
Language: Catalan
Subfield: History
Open Access status: green
OpenAlex ID: W58618641
FWCI:
Cites:
Cited by: 1
Related to: 10