Year: 2006
Type: article
Abstract: L'any 1963 ingressava a la Biblioteca de Catalunya el llegat de Manuel Perdigó i Cortés, bibliòfil barceloní, que incloïa un gran nombre de peces de gran importància per a la història de la literatura catalana.Fora de la seva generositat, coneixem molt poc de l'il .lustre bibliòfil; 1 però era molt probablement descendent del Manuel Perdigó que, el 1862, havia encarregat a Elies Rogent una casa al carrer Hospital 118-120 (entre els carrers de Riera baixa i de Sant Llàtzer, molt a prop del que seria la Biblioteca de Catalunya), i podria ser que fos allí on hagués estat instal .lada la seva col .lecció.Un cop examinat el llegat, els volums que el composaven foren identificats amb un exlibris encarregat per la Biblioteca a Maria Josepa Colom, 2 i distribuïts entre les seccions corresponents.Els manuscrits que en formaven part foren registrats l'any 1967 amb els números 2006 a 2022; Pere Bohigas, aleshores conservador de la Reserva manuscrita i impresa de la Biblioteca, donava notícia de l'important adquisició a l'Anuari de la Biblioteca: «Don Manuel Perdigó y Cortés reunió una notable biblioteca, principalmente catalana, pero también con muy notables piezas procedentes del resto de España y de Italia.El importe de los bienes del señor Perdigó, entre ellos su biblioteca, se destinó a obras pías y benéficas, con excepción de una parte de los libros que fue donada a la Biblioteca Central de la Diputación (antigua Biblioteca de Cataluña).Entre estos libros figuran 17 manuscritos, 29 incunables y 43 ediciones españolas de los siglos XVI y XVII».3 Bohigas donava, seguidament, una breu descripció de cadascun dels documents que havien integrat les col .leccions de la Biblioteca.Entre els manuscrits que formaven part del lle-1.L'arxiu administratiu de la Biblioteca de Catalunya està en procés de reordenació i descripció; per aquesta raó, no s'ha pogut consultar el dossier administratiu corresponent, que hauria permès precisar algunes dades relatives a l'ingrés del llegat.Cal esperar que, en un futur no gaire llunyà, la consulta completa de l'arxiu sigui possible.2. L'exlibris representa dues perdius (o perdigots).La matriu calcogràfica de l'exlibris es conserva a la Unitat gràfica (matrius calcogràfiques R. P. 5273).3. Pere BOHIGAS, «El legado Perdigó», Anuario de la Biblioteca Central, 1969, p. 367-413 (p.367).Estudis Romànics.Vol.XXVIII (2006), p. 329-344 gat, la majoria datables dels segles XV i XVI, 4 hi havia un recull de tractats morals en català, que incloïa una obra del franciscà Joan de Gal .les, el Breviloqui de virtuts.A principis del 2003, mentre buscava entre els manuscrits de la Biblioteca alguns documents per enviar al taller de restauració, els meus ulls van caure sobre el manuscrit 2012.El seu estat no semblava prou desastrós com per justificar la seva tramesa al taller -tot i presentar alguns forats, el paper és molt bo i l'enquadernació sòlida-, però, ja que el tenia a les mans, vaig aprofitar per intentar fer-ne una descripció una mica més detallada que la que figurava a l'inventari de manuscrits, extremadament sumària.La presentem a continuació, tot esperant d'animar així ulteriors recerques sobre uns textos que fins ara, malauradament, han estat poc tractats.DESCRIPCIÓ FÍSICA El manuscrit 2012 és un volum compost per 50 fulls que amiden 283 × 195 milímetres, en paper de bona qualitat amb una única filigrana de balances al mig del plec que no s'ha pogut identificar amb cap de les vistes en els repertoris consultats (Briquet, Piccard i Valls).Les pàgines presenten una justificació molt lleugera a la mina de plom, que dibuixa una caixa de 180 × 115 milímetres; als fulls 18 i 40 hi ha reclams al quadern, centrats i, en el primer cas, envoltat a tres costats per un traç que inicia i acaba amb una petita llaçada.El manuscrit és acèfal, i manca algun full a l'interior; per aquesta raó, no s'ha pogut determinar amb certesa el nombre dels quaderns, tot i que a partir d'un examen del llom -gens conclusiu, ja que l'enquadernació és molt estreta i no permet de veure bé la distribució dels fulls-i dels reclams podria aventurar-se un nombre probable de tres quaderns força gruixuts, de 20, 22 i 12 fulls, que donarien un volum inicial de 54 folis.L'escriptura, feta amb tinta negra i molt acurada, és una cursiva que podríem qualificar de transició, i que podria datar-se, bé que sense seguretat, cap al tercer quart del segle XV.El text presenta més d'una vintena de «notae» i nombroses esmenes marginals contemporànies, senyalades amb una crida, que indiquen que el text fou rellegit amb cura per assegurar que el text havia estat copiat correctament.Pel que fa a la decoració i a les ajudes a l'estructuració del text, només hi ha rúbriques, en vermell, en els folis que van del 18 al 27; les caplletres inicials de paràgraf alternen el blau i el vermell, i van ornades d'una lleugera filigrana.Però la decoració que realment sobresurt són dues caplletres dels fulls 25 i 30, embotides en blau i en or i amb una filigrana elaborada, que es corresponen amb l'inici del segon i tercer capítols del Breviloqui.Els fulls no presenten cap numeració antiga; la foliació actual, escrita en llapis a l'angle superior dret del recto, fou inscrita amb tota probabilitat a la Biblioteca de Catalunya en ingressar a la institució.
Source: Estudis romànics
Author: Anna María Gudayol i Torelló
Language: Catalan
Subfield: History
Field: Arts and Humanities
Domain: Social Sciences
Open Access status: diamond
OpenAlex ID: W64515055