Modulació de l'autofàgia com a nova estratègia terapèutica en el melanoma. Estudi de les resistències a fàrmacs convencionals
Year: 2019
Type: dissertation
Abstract: El melanoma és una neoplàsia maligna derivada dels melanòcits que, un cop disseminada, desenvolupa una gran resistència a la quimioteràpia i s’associa amb un mal pronòstic. Al voltant del 50% dels melanomes porten la mutació BRAFV600E. Els inhibidors de la quinasa BRAF, com el Vemurafenib, redueixen la càrrega tumoral en el melanoma disseminat. No obstant això, la resistència adquirida es produeix molt sovint i els tumors comencen a progressar sota el tractament. En estudis anteriors, hem demostrat que els canals de calci tipus T (TTCCs) estan sobreexpressats en cèl·lules de melanoma i tenen un paper important en la progressió tumoral. A més, hem descrit que els inhibidors farmacològics dels TTCCs (Mibefradil i Pimozide) redueixen la proliferació i desregulen l'autofàgia induint apoptosi. En la secció de resultats previs, hem analitzat el paper de l'autofàgia durant la migració i invasió en el melanoma. El TTCC Cav3.1 i la proteïna LC3II estan altament expressats en els melanomes BRAFV600E en comparació amb les línies cel·lulars o biòpsies que presenten la mutació NRASQ61. Per altra banda, hem constatat que el bloqueig farmacològic o el silenciament gènic dels TTCCs i la Cloroquina, inhibeixen el flux autofàgic i dificulten les capacitats d'invasió i migració cel·lulars, específicament en cèl·lules de melanoma amb la mutació BRAFV600E. Atès que Snail1 és un factor de transcripció amb un paper important en la motilitat i la invasió de les cèl·lules de melanoma, hem demostrat que Snail1 està fortament expressat en les línies cel·lulars i en biòpsies de melanoma BRAFV600E i la seva expressió disminueix quan l'autofàgia està bloquejada. En la primera part del treball, hem investigat l'impacte de la inhibició dels TTCCs en melanomes BRAFV600E resistents a Vemurafenib. Els resultats indiquen que els nivells de TTCC Cav3.1 estan incrementats en totes les línies cel·lulars resistents a Vemurafenib i en biòpsies de melanoma humà en comparació amb les seves parentals corresponents. A més, tant en les cèl·lules resistents com en les biòpsies, s’han observat nivells proteics de LC3 superiors, resultant en un augment de l'autofàgia basal. Particularment, l’inhibidor dels TTCCs, Mibefradil, indueix apoptosi i disminueix les taxes de migració i invasió mitjançant el bloqueig de l'autofàgia també en les cèl·lules resistents in vitro i en xenografts de ratolins in vivo. Per altra banda, la teràpia combinada (Vem + Mib) redueix o manté la viabilitat cel·lular i les taxes de migració i invasió segons l'estat funcional de PTEN. Així doncs, quan PTEN no és funcional, s’observa un retràs en la inducció de mort i la inhibició de la migració cel·lular amb la teràpia combinada en les línies resistents a Vemurafenib. Finalment, l'exposició combinada de Mibefradil i Vemurafanib impedeix el desenvolupament de línies de melanoma BRAFV600E resistents a inhibidors de BRAF. En conjunt, els nostres resultats suggereixen que els TTCCs podrien ser dianes terapèutiques vàlides en melanomes ja resistents a Vemurafenib i obren la porta a explorar la inhibició dels TTCCs com estratègia per evitar l’adquisició de resistències a aquest inhibidor de BRAF. En la segona part d’aquest treball, hem avaluat el potencial terapèutic de l’anticòs neutralitzant de M-CSF durant l'adquisició de resistència de les cèl·lules de melanoma BRAFV600E mitjançant l’ús de medis condicionats. El secretoma dels medis de cultius de cèl·lules resistents a Vemurafenib indueix resistència al tractament i modula el fenotip de les cèl·lules parentals. A més, hem observat que el secretoma de les cèl·lules resistents presenta un increment de la secreció de citoquines pro-tumorals, entre les que s’inclou M-CSF, la qual promou l'adquisició de resistència en melanomes BRAFV600E amb PTEN no funcional (knockout o mutació). Per altra banda, el plasma de ratolins amb tumors subcutanis de cèl·lules resistents, indueix un fenotip de resistència a les cèl·lules parentals in vitro. En conseqüència, la neutralització de la citoquina M-CSF, mitjançant l’anticòs monoclonal, inhibeix l’adquisició del fenotip de resistència en les cèl·lules de melanoma BRAFV600E amb PTEN no funcional.
Author: Barceló Gómez, Carla
Institution: Universitat de Lleida
Language: Catalan
Subfield: Cell Biology
Domain: Life Sciences
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7048720580
