Work

Nanoplastic-induced endothelial dysfunction : Physicochemical properties as key determinants of biological outcomes in human vascular cells

Year: 2026
Type: dissertation
Abstract: La producció mundial de plàstics ha crescut de forma exponencial, superant els 400 milions de tones anuals. Al llarg del seu cicle de vida, els plàstics es degraden i fragmenten progressivament per l'acció d'agents mecànics, la fotooxidació per UV i la degradació microbiana, generant microplàstics (MPLs; 1 µm-5 mm) i nanoplàstics (NPLs; <1 µm), col·lectivament denominats micro- i nanoplàstics (MNPLs). Aquestes partícules constitueixen una població heterogènia que difereix en composició polimèrica, mida, morfologia i química superficial, i es troben àmpliament distribuïdes en tots els compartiments ambientals. L'exposició humana es produeix principalment per ingestió i inhalació. Un cop internalitzades, les partícules de la fracció nanomètrica poden travessar barreres biològiques com els epitelis intestinal i pulmonar, assolir la circulació sistèmica i acumular-se en múltiples òrgans. La seva presència confirmada en sang i teixits vasculars humans situa l'endoteli vascular com a interfície primària de contacte directe amb les partícules. Tot i que l'evidència emergent associa l'exposició als MNPLs amb risc cardiovascular, les respostes endotelials específiques que desencadenen aquestes partícules i, de manera crítica, com les seves propietats fisicoquímiques en modulen la naturalesa i la magnitud, continuen sent mal definides.Aquesta Tesi proporciona una caracterització sistemàtica de la disfunció endotelial induïda per NPLs en cèl·lules endotelials primàries de vena umbilical humana (HUVECs) i identifica la funcionalització superficial, la mida a l'escala nanomètrica i el realisme ambiental com a determinants fisicoquímics clau dels resultats biològics. Es va implementar una estratègia progressiva de materials en tres estudis, combinant partícules de referència de poliestirè (PS) controlades amb materials d'interès ambiental creixent en un model HUVEC estandarditzat.En el primer estudi, els NPLs de PS es van emprar per avaluar el paper de la química superficial a través de tres funcionalitzacions: pristins (PS-P-NPLs), carboxilats (PS-C-NPLs) i aminats (PS-A-NPLs). Els PS-A-NPLs van mostrar la toxicitat més elevada -incloent-hi reducció de la viabilitat i genotoxicitat sostinguda- malgrat presentar la càrrega intracel·lular més baixa. El segon estudi va avaluar la influència de la mida nanomètrica mitjançant PS-C-NPLs de 30, 50 i 100 nm a través d'anàlisis transcriptòmiques i funcionals integrades. El seqüenciament d'RNA va revelar un programa transcriptòmic central compartit dominat per l'homeòstasi del colesterol, la transició epiteli-mesènquima, la senyalització inflamatòria i vies relacionades amb el dany a l'ADN. Més enllà d'aquest nucli compartit, la mida va exercir un paper modulador: els PS-C-NPLs de 30 nm van divergir sistemàticament del grup de 50/100 nm. El tercer estudi va ampliar l'espai de materials a NPLs de realisme ambiental creixent: partícules esfèriques de PS i àcid polilàctic (PLA), partícules irregulars de politetrafluoroetilè (PTFE) i NPLs de polietilè tereftalat (PET) reals procedents d'ampolles d'aigua postconsumidor. Sota condicions estandarditzades, els PS-NPLs i PLA-NPLs van produir alteracions funcionals negligibles, els PTFE-NPLs van deteriorar la migració endotelial, i els PET-NPLs reals van induir la resposta més àmplia -secreció d'IL-6, acumulació intracel·lular de colesterol i inhibició de la migració- malgrat ser els menys internalitzats.En conjunt, els NPLs van induir predominantment un fenotip de disfunció endotelial sublethal caracteritzat per alteració de l'homeòstasi del colesterol, deteriorament de la capacitat de reparació endotelial, reprogramació transcriptòmica, modulació de la senyalització inflamatòria i estrès oxidatiu i genotòxic, amb citotoxicitat mínima. De manera rellevant, una major internalització de partícules no va predir un major impacte biològic, qüestionant l'ús de la captació cel·lular com a indicador de perillositat. En canvi, la química superficial, la mida nanomètrica i la complexitat morfològica i col·loïdal associada al realisme ambiental van emergir com els principals determinants del perfil de resposta endotelial. Aquest treball estableix un marc mecanístic que vincula les propietats fisicoquímiques dels NPLs amb alteracions vasculars específiques rellevants per a l'avaluació del risc cardiovascular.
Language: English
Subfield: Pollution
Open Access status: green
OpenAlex ID: W7214880339
Cites: 308
Cited by:
Related to: 10